Introducció a la Filosofia de la Ciència i Cosmovisions

1.1 L’origen de la ciència

La ciència va formar part de la filosofia fins a la Revolució científica, que comença amb Galileu i es dona en els segles XVI i XVII. Encara que es van independitzar, segueixen compartint una característica: la seva actitud crítica i indagadora davant la realitat.

1.2 Característiques de la ciència

• Experimentació: la ciència aïlla el fenomen segons les variables rellevants per al seu estudi.
• Matematització: la ciència estudia la natura en tant que és capaç de quantificar-la.

1.3 Components de la ciència

• Conceptes: Són els termes específics de cada ciència.
• Lleis: Són els enunciats bàsics del coneixement científic.
• Teories: Contenen principis generals i lleis específiques.

1.4 Explicacions científiques

És la resposta a un «perquè» plantejat:

• Deductiva: La conclusió es dedueix de lleis generals (ciències naturals i formals).
• Probabilística: Busca els factors que probablement han causat el fenomen (ciències humanes i medicina).
• Teleològica: Recorre a la finalitat i als mitjans amb què s’ha dut a terme l’acció; clarifica fets històrics.
• Genètica: Es remunta a l’origen del fenomen (història i ciències naturals).

1.5 Classificació de les ciències

• Ciències empíriques: s’ocupen de la realitat.
• Ciències formals: s’ocupen de relacions entre símbols.

2. El mètode científic

Existeixen tres tipus de mètodes:

• Deductiu: Arriba a una conclusió que se segueix necessàriament de les premisses. El problema és que no amplia el coneixement, només explicita alguna cosa que ja era a les premisses.
• Inductiu: Formula tesis generals a partir de casos concrets. Amplia el coneixement, però pot donar lloc a teories errònies.
• Hipoteticodeductiu: Combina inducció i deducció.

Fases del mètode hipoteticodeductiu:

1. Definició del problema.
2. Formulació de la hipòtesi.
3. Deducció de conseqüències.
4. Contrastació de la hipòtesi.
5. Refutació de la hipòtesi.
6. Confirmació de la hipòtesi.
7. Obtenció de resultats.

3. L’optimisme científic i els seus límits

3.1 La demarcació

Cal distingir les teories científiques de les que no ho són:

• Falsacionisme (Karl Popper): Considera que una teoria és científica segons la seva capacitat per realitzar prediccions arriscades. Ha de ser falsable, és a dir, que pugui exposar-se a l’error mitjançant l’experimentació.
• Verificacionisme (Cercle de Viena): Considera que, per ser científica, una teoria ha de ser verificable empíricament. L’observació és el punt de partida i la teoria es forma per inducció.
• Falsacionisme sofisticat (Imre Lakatos): Considera que les teories estan en mútua dependència. Quan una predicció falla, no es descarta la teoria immediatament, ja que l’errada podria estar en una altra teoria relacionada.

3.2 El progrés científic

El progrés és una idea en què coincideixen Popper i els neopositivistes, segons la qual la ciència cada vegada és més a prop de la veritat.

4. Ciència, tecnologia i societat

4.1 De la tècnica a la tecnologia

A partir de la ciència moderna, la tècnica i la ciència van de la mà. Des de Galileu, la investigació científica requereix la tècnica. La tecnologia és la revolució de la tècnica antiga i forma part indispensable de les nostres vides.

4.2 Les noves tecnologies i els seus reptes

• Raó instrumental: utilitat, eficiència i productivitat.
• Raó crítica: valora l’acció a mesura de la millora que produeix en les condicions de vida.

5. La filosofia de la natura

• Interès per la natura i desig d’explicar el seu funcionament.
• És l’antecessora de les ciències modernes.

5.1 Cosmovisió

Conjunt sistemàtic de creences i concepcions que influeixen en la manera de percebre la realitat.

5.2 Cosmovisions antigues

• La Terra, els cels i el cosmos aristotèlic.
• Les aportacions de l’astronomia: Ptolomeu.
• Implicacions filosòfiques.

5.3 La revolució científica: una nova cosmovisió

• Mecanicisme: El món com una màquina; Déu és el creador que no hi intervé.
• Determinisme: Eliminació de l’atzar de l’univers.
• Racionalisme: La raó pot comprendre-ho tot.

5.4 La cosmovisió actual: tres paradigmes

• Teoria de la relativitat (Einstein): Tira per terra la física clàssica.
• Física quàntica: Es destrueix l’oposició tradicional entre matèria i energia (ambdues es comporten com a partícula i com a ona).

5.5 Implicacions filosòfiques de la cosmovisió actual

• El món deixa de ser una realitat objectiva; el subjecte influeix en l’objecte.
• Les lleis només calculen probabilitats i poden arribar a ser imprevisibles.
• La física s’allunya del sentit comú.