Introducció a la Filosofia: Del Mite al Logos i Sòcrates
1. Què són els mites?
Els mites són narracions llegendàries protagonitzades per déus o herois que ofereixen una explicació sobrenatural de la realitat. A tall d’exemple, podem assenyalar diversos relats mítics, com ara: La Teogonia d’Hesíode, la Ilíada i l’Odissea d’Homer (procedents de la cultura clàssica grega), així com els mites del Diluvi Universal i de la Creació (propis de la tradició judeocristiana).
Transcendència
Transcendent: Allò que es troba més enllà d’aquest món, en una altra realitat diferent de la que percebem ordinàriament. Les explicacions mítiques són transcendents perquè recorren a déus i forces sobrenaturals.
2. Origen de la filosofia occidental
La filosofia occidental va sorgir a Grècia cap al segle VI a.C. Els presocràtics, també coneguts com a filòsofs de la natura o physikoi (segons Aristòtil en la seva Metafísica), van iniciar aquest camí.
Del mite al logos
- Logos: Terme grec que significa “raó” i “paraula”. S’empra per distingir les explicacions racionals de les basades en el mite.
- Immanent: Allò que es troba en aquest món, dins la realitat ordinària. La ciència actual busca explicacions immanents, cercant l’origen de les coses en la mateixa natura.
3. La qüestió dels presocràtics
La qüestió principal dels presocràtics va ser el coneixement de la natura (l’origen, l’ordre i el funcionament). Contràriament, les preocupacions de Sòcrates giren al voltant de l’ésser humà, la virtut i la recerca de la veritat.
4. El mot filosofia
El terme s'utilitza en diversos contextos:
- Filosofia de vida: Manera de pensar, actuar i relacionar-se.
- Disciplina acadèmica: Estudi de la història i les branques del saber.
- Mentalitat: Objectius d'un projecte determinat.
- Debat filosòfic: Discussió i reflexió sobre un tema.
- Actitud: Manera d'actuar davant la vida.
5. La filosofia com a recerca racional
La filosofia és un saber de caràcter racional que busca explicacions lògiques i argumentades. És una recerca radical i crítica perquè busca l’origen de les coses i analitza la realitat per trobar veritats universals.
6. Sòcrates i la recerca de la veritat
- Diferència entre Sòcrates i l'home corrent: Sòcrates reflexiona sobre si mateix i qüestiona el seu saber, prenent consciència de les seves limitacions. L'home corrent es creu savi sense ser-ho.
- “Només sé que no sé res”: Màxima que recalca la necessitat d'analitzar el que creiem saber amb humilitat.
- Ignorància: Ben assumida, obre les portes al veritable coneixement i impulsa a dubtar i aprendre.
7. Termes filosòfics i científics
- Dogma: Veritat acceptada sense discussió racional.
- Ciència empírica: Es basa en l'experiència i l'experimentació per establir lleis.
- Religió: Conjunt de creences sobre allò sagrat.
- Positivisme: Teoria que considera que l'únic coneixement vàlid és el científic.
- Fe: Creença basada en la revelació o tradició, sense base racional.
8. La validesa de la filosofia davant el positivisme
Els positivistes rebutgen la filosofia perquè no permet l'experimentació. No obstant això, la filosofia és necessària perquè aborda preguntes genuïnament humanes (el sentit de l'existència, la llibertat, el món) que la ciència no pot resoldre mitjançant el mètode empíric.
9. Branques de la filosofia
- Epistemologia: Té límits la raó humana?
- Metafísica: De què està fet tot el que existeix? / Quina relació hi ha entre realitat i pensament?
- Estètica: Què és l'art?
- Antropologia filosòfica: Què ens diferencia dels animals?
10. Doxa i Antropologia
La doxa (opinió) és un coneixement fenomènic i enganyós segons Plató, contraposat a l'episteme (ciència). L'antropologia filosòfica estudia l'ésser humà des d'una perspectiva reflexiva al llarg del temps, mentre que l'antropologia cultural és una ciència social que analitza costums i relacions mitjançant l'observació" } ació i observació.