Italia i el Renaixement: humanisme, ciència i política al segle XVI
Itàlia i el Renaixement
A començaments del segle XVI, el pensament humanista es va concentrar en ple desenvolupament. Les obres dels humanistes van ajudar a difondre les seves teories. Amb la impremta de Gutenberg, el pensament humanista va continuar difonent-se.
També l'estudi de l'antiga classe, per part dels humans, va portar a rectificar moltes teories científiques errònies. Entre els científics van destacar Copèrnic, que va desenvolupar l'heliocentrisme; Andreas Vesalius, que va impulsar l'estudi de l'anatomia; i Miguel Servet, que va descobrir la circulació de la sang.
Expansió econòmica i descobriments geogràfics
L'expansió econòmica europea i el control comercial de les vies per part dels musulmans van portar els monarques a buscar noves rutes. Però va ser el descobriment d'Amèrica el que va transformar el concepte que Europa era el centre del món. Les rutes van ampliar el món conegut i van fomentar el desenvolupament de la cartografia. Al segle XVI van arribar les primeres mapes moderns, com els elaborats per Mercator.
Els nous descobriments van augmentar el poder de la monarquia i van transformar les relacions internacionals, donant lloc a la diplomàcia.
Pensament polític i social
L'augment del poder va fer que les monarquies absolutes es convertissin en objecte d'estudi humà. Entre les noves teories polítiques van destacar els defensors de Maquiavel. Al seu torn, pensadors com Thomas More es van preocupar pels problemes socials i per les formes de govern.
La rigidesa de l'Església davant els descobriments científics, l'antropocentrisme, la riquesa del alt clergat i la compra de càrrecs van ser objecte de l'observació crítica dels humanistes. Erasme de Rotterdam va ser un dels primers a aplicar l'esperit crític a la teologia, preparant així la Reforma protestant.
Contrareforma i societat
Davant la Reforma, el papa Pau III va convocar el 1545 el Concili de Trento, en el qual pretenia enfortir la formació del clergat i confirmar els dogmes cristians. Aquest moviment es va conèixer com a Contrareforma.
La societat del segle XVI va seguir sent estamental. No obstant això, el comerç va augmentar la riquesa de la burgesia, que va adquirir més influència política i social. A la península Itàlica, els grans burgesos havien obtingut títols nobiliaris i s'havien exhibit amb els governs.
La situació política a Itàlia
La situació política a Itàlia al segle XVI va patir canvis respecte al segle anterior. Ciutats d'gran importància van perdre el seu vigor i van sorgir nous focus culturals i artístics. Tot i això, l'antiga vàlida Florència va aconseguir mantenir la seva importància política a través de la família Mèdici. Venècia també va aconseguir conservar aquesta importància.
Davant la decadència, els Estats Pontificis van exercir un paper important. L'any 1527, després del suport donat pel papa Climent VII a Francesc I en la guerra contra Carles V, les tropes imperials van entrar a la ciutat de Roma i la van saquejar durant mesos. A això se'l va denominar Sacco di Roma.