Sonet de J. V. Foix: tradició i modernitat (anàlisi)

Resum

El text analitza el sonet de J. V. Foix del poemari Sol i de dol, que contraposa el món medieval i el present, la tradició i la modernitat. Repassa el context biogràfic de l'autor i la seva evolució des de l'avantguarda, i descriu l'estructura mètrica i les figures retòriques del poema. L'estudiant aprendrà a identificar el tema central i la síntesi final del poema.

Punts clau

J. V. Foix (Sarrià, 1893 – 1987) és un dels grans poetes de la literatura catalana i es va definir com a investigador en poesia.
Gertrudis (1927) i KRTU (1932) són llibres de la seva etapa d'influència avantguardista (futurisme, cubisme, dadaisme i surrealisme).
El sonet pertany al poemari Sol i de dol i contraposa el vell i el nou, és a dir, la tradició i la modernitat.
Els versos són decassíl·labs amb cesura (4+6) i l'esquema de rima de les dues primeres estrofes és ABBA.
Hi apareixen les figures retòriques de l'encavalcament, l'epítet, l'apòstrofe i l'antítesi.
La síntesi final del poema es troba en el vers "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

Posa't a prova

Sonet de J. V. Foix: tradició i modernitat

Context biogràfic

Aquest poema a comentar fou escrit per J. V. Foix, un dels grans poetes de la història de la literatura catalana. Va néixer a Sarrià el 1893 i va morir un dia després del seu 94è aniversari, el 1987. Foix prové d'una família de pastissers, però cal destacar que va començar la carrera de Dret, tot i que no la va arribar a acabar. J. V. Foix es va definir a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Avantguardes i evolució

Va ser testimoni de la tradició de l'avantguarda, contribuint a la represa cultural amb la col·laboració en les revistes més destacades de la immediata postguerra. Per això situem Foix en el moviment de l’avantguardisme literari a Catalunya (s. XX). Després d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), llibres escrits sota la influència del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, evoluciona cap a una posició que s'allunya de l'avantguarda sense abandonar la modernitat.

El sonet i el seu tema

Aquest és un sonet que pertany al poemari Sol i de dol, amb una forma mètrica pròpia del Renaixement i també utilitzada en la poesia moderna, que presenta dues idees contràries que acaben en una síntesi. És un poema que contraposa dos elements aparentment oposats: el nou i el vell, és a dir, la tradició i la modernitat. El tema principal del poema és l'admiració que sent J. V. Foix pel passat medieval i la manera com la manifesta en el present.

Podem dir que, en la primera estrofa, ens descriu allò que li agradava: caminar pels espais de l'època medieval. Parla del món antic i associa aquest món al record, la calma, el vespre, etc. En la segona estrofa parla del món nou, que associa al matí i a la trobada de coses noves. En el primer i el segon tercet combina els dos aspectes que ell sent. A l'últim vers podem veure que recorda primer el passat, després el present, i fa la síntesi dels dos elements principals en el vers final: “M'exalta el nou i m'enamora el vell”.

Mètrica i figures retòriques

És un sonet estructurat en dos quartets i dos tercets. Respecte a la mètrica, els versos són decassíl·labs amb cesura i podem observar dos hemistiquis (4+6). La primera i la segona estrofa segueixen una rima ABBA, i la tercera i la quarta estrofa CDD. També hi apareixen figures retòriques com encavalcaments, un epítet, una apòstrofe i una antítesi.

Encavalcament
Epítet
Apòstrofe
Antítesi

Conclusió

Finalment, podem dir que el tema del poema explica un aspecte molt important de l'autor: el valor de la modernitat, però també la importància de la tradició. L'autor juga amb aquests dos elements.

Preguntes freqüents

Quin és el tema principal del sonet de J. V. Foix?

El tema principal és l'admiració que sent J. V. Foix pel passat medieval i la manera com la manifesta en el present. El poema contraposa el nou i el vell, és a dir, la tradició i la modernitat.

Quina és la estructura mètrica del sonet?

És un sonet format per dos quartets i dos tercets, amb versos decassíl·labs amb cesura i dos hemistiquis (4+6). Les dues primeres estrofes segueixen una rima ABBA.

Quines figures retòriques apareixen en el poema?

Hi apareixen l'encavalcament, l'epítet, l'apòstrofe i l'antítesi.