Jacint Verdaguer i la Renaixença: Història i Literatura

La mort i el llegat de Jacint Verdaguer

Molt cansat, es va retractar i finalment va ser rehabilitat. El poeta es troba malalt, oblidat i pobre. Els metges varen diagnosticar-li tuberculosi. La seva salut es va agreujar a causa d'una fallida cardíaca; va morir el 10 de juny de 1902. L'acte va constituir la manifestació popular més multitudinària que mai s'havia vist a Barcelona: hi assistiren entre cent mil i tres-centes mil persones, fet que indica la popularitat del poeta i l'estimació que provoca entre el poble.

L'impacte literari de Verdaguer

L'exponent més brillant de la Renaixença literària, escultor de la llengua i figura clau en el redreçament del català com a eina literària. Crea una prosa correcta i expressiva, clara i funcional. Defineix el català literari del segle XIX amb precisió, vivesa i bellesa, modernitzant així la llengua. Gràcies a ell, els autors posteriors tindran un model on fixar-se.

La Renaixença: Recuperació cultural i social

La Renaixença es defineix com un moviment global de recuperació de la societat catalana del segle XIX, centrat en la recuperació de la llengua i la literatura pròpies.

Orígens i impulsors del moviment

Les seves arrels, més o manco paral·leles a la irrupció del romanticisme, cal cercar-les al segle anterior (XVIII). Entre els factors que la propiciaren, destaca que tots els precedents s'uniren al segle XIX a una revolució industrial que fa que la burgesia catalana se senti poderosa. Els seus impulsors foren:

• Antoni de Capmany
• Baldiri Reixac
• Pau Ballot
• Antoni Puigblanch
• Ignasi i Fèlix Torres i Amat

Fites i figures clau de la Renaixença

Com a inici del moviment de la Renaixença, s'escull un poema de circumstàncies que Bonaventura Carles Aribau va escriure per celebrar l'onomàstica del seu patró, publicat el 1833. Es tanca el període el 1877, l'any que a Verdaguer li donen el premi dels Jocs Florals.

Altres figures destacades de la Renaixença són: Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals i Marià Aguiló.

Els Jocs Florals i el prestigi de la llengua

El 1859 es va produir la reinstauració dels Jocs Florals. Aconseguiren crear l'ambient definitiu que facilità la restauració d'aquest certamen. El primer diumenge de maig del 1859 se celebra la primera edició i s'atorguen tres premis a l'Ajuntament de Barcelona. La presència dels Jocs va empènyer la nostra llengua com a llengua de prestigi. Se celebraren ininterrompudament fins al 1936.

Context polític i nacionalisme al segle XIX

Al segle XIX es troba l'origen del sentiment nacionalista. La classe burgesa ajudarà a cisellar el perfil del catalanisme polític. Barcelona i Bilbao foren pioneres en la industrialització. Catalunya defensa la política proteccionista, amb testimonis destacats com:

• Jaume Balmes
• Joan Mañé i Flaquer
• Valentí Almirall
• Josep Torras i Bages