Jacint Verdaguer: Vida i anàlisi de "Vora la Mar"

Jacint Verdaguer i "Vora la Mar"

Vida de l'autor

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l’any 1845 i va morir a Vallvidrera l’any 1902. Fou un dels grans poetes catalans i un dels màxims representants del moviment cultural a favor de la cultura catalana (Renaixença). Les seves obres són romàntiques, però també s’hi veu el desig de modernització de la cultura catalana.

Verdaguer fou un home de família religiosa i acomodada. Comença a escriure gràcies al fet que freqüenta grups literaris de Vic i als clàssics que li fan llegir als seminaris. Als 20 anys assoleix el seu primer èxit literari quan guanya els Jocs Florals. El 1870, quan tenia 25 anys, és ordenat sacerdot i amb 32 es consagra com a poeta en guanyar els Jocs Florals amb el poema "L'Atlàntida".

Després del seu pelegrinatge a Terra Santa comença la seva època mística. Es dedica a activitats poc ortodoxes com l’exorcisme i es torna més sensible vers els pobres. Verdaguer no accepta el comerç d’esclaus i això l’enfronta amb el Marquès de Comillas, qui trenca les relacions amb ell i fins i tot l’acaba prohibint exercir de sacerdot. És en aquesta època quan escriu Flors del Calvari, que inclou el poema "Vora la Mar", tot i que aquest va ser escrit 12 anys abans de la seva publicació. Finalment, li retornen la llicència per exercir i quatre anys després mor per tuberculosi.

Temàtica de l'obra

• La contemplació del paisatge per entendre's un mateix.
• Evocació del passat i incertesa del futur.
• Persecució d'un món ideal.
• Caducitat del temps.
• Engany de la creativitat poètica.

Moviment literari

Aquest poema pertany a la Renaixença; hem de remarcar també l'actitud romàntica de l'autor.

Estructura del poema

L'obra consta de 10 estrofes de 4 versos cadascuna. Els versos són decasíl·labs i hexasíl·labs intercalats. És un poema d’art major i art menor, i la rima és consonant.

Significat i anàlisi

1a part (3 primeres estrofes): Verdaguer parla en present i explica on és. Trobem una exaltació de la natura i metàfores com "astre rei" (el sol) i "mirall de les estrelles" (la mar). Verdaguer comparteix els seus pensaments i fa una reflexió sobre els seus somnis acabats.

2a part (4 següents estrofes): Parla en passat per expressar els seus sentiments i emocions, i com se sent respecte als seus propis poemes. El canvi entre la primera part i la segona el marca el verb "aixequí" perquè està en passat. En aquesta part trobem una degradació: primer, els seus poemes són castells, després una joguina, després petxines, un vaixell que s’ensorra i, per últim, illetes que s’esborren.