El Jardí de les Delícies del Bosch: Anàlisi i Significat
El Jardí de les Delícies
Autor: El Bosch
Cronologia: 1500-1505
Tècnica: Oli sobre taula
Mides: 220 x 195 cm (taula central), 96 cm (laterals)
Estil: Gòtic flamenc
Tema: Religiós
Localització: Museu del Prado
Descripció Formal
El tríptic presenta a cadascuna de les tres taules un esquema compositiu igual. L'espai escènic es divideix en tres franges horitzontals superposades que permeten a l'artista aconseguir una gran profunditat de camp. A les taules central i esquerra, la situació de la font determina l'eix de simetria de la composició. Al cos esquerre de la taula, que representa el Paradís, s'hi presenten, en ordre ascendent, l'escena de la creació, una font amb els animals i un fons de muntanyes fantasioses.
Al Jardí de les Delícies (taula central) s'hi superposen el grup d'homes i dones, el carrusel de genets al voltant del llac, l'estany de l'Adulteri amb les seves estranyes fonts. I, finalment, a l'Infern (taula dreta) s'hi superposen les escenes irracionals d'humans caçats per animals, un estany putrefacte, també construccions sorprenents i un paisatge arquitectònic de fons sòrdid i obscur.
Les taules central i dreta posseeixen un gran dinamisme gràcies a la gran quantitat de personatges i d'objectes interrelacionats que s'hi representen i que configuren una galeria d'estats i expressions magnífica, tot plegat amb una minuciositat extrema. Aquest caos aparent té el contrapunt en l'ordre i l'equilibri que reflecteix el cos del Paradís.
Els colors i la llum són aspectes que el Bosch supedita al tema tractat a cada cos, amb l'objectiu de reforçar la idea que vol transmetre. Així, els tons blancs i grocs que dominen al Paradís, en verd i carmí prevalen al cos central i confereixen claredat a l'escena. En canvi, a l'Infern utilitza el vermell, el negre i tons més grisos, propers a la por i al terror.
Temàtica
Aquest tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers de la vida són efímers i que les conseqüències de deixar-s'hi portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser feliç. A la taula central el pintor escenifica un dels set pecats capitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents, que acompanyen de fruites silvestres com les cireres, els gerds, les maduixes o el raïm, símbols de luxúria; les pomes, que simbolitzen els pits de la dona, els peixos que són una al·legoria fàl·lica.
En un segon pla, al voltant del llac de la Joventut, giren els cignes, i al fons es presenta l'estany de l'Adulteri. A la taula de l'esquerra s'hi representa la creació d'Eva, origen del pecat, contemplada per Adam, mentre que al cos de la dreta s'hi presenten els castigs de l'infern, habitat per criatures grotesques i ple de màquines de tortura.
Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals, pintades en grisalla, formen la imatge del tercer dia de la creació del món, representat dins d'una esfera de vidre com a símbol de fragilitat.