Jardí i Mar: Mites a l'Obra de Rodoreda
El Jardí com a Mite
Al llarg de la literatura, s’ha recorregut al jardí com un lloc extraordinari, bonic, un espai mitificat. Homer presenta en les seves obres jardins que provoquen l’admiració d’aquells que els contemplen, jardins semblants a un autèntic paradís. També Chrétien de Troyes, al segle XII, ens presenta un jardí en la seva obra Eric i Enid. En la literatura renaixentista, el jardí representa el locus amoenus. A Jardí vora el mar, el jardí respon a una imatge mítica que, a la vegada, coincideix en alguns aspectes amb el jardí mitològic de l’antiguitat.
Representa la vida, el plaer dels sentits i el benestar social. És un signe de l’estatus social privilegiat dels seus propietaris, un element de prestigi d’una família d’alta burgesia catalana. En la novel·la, el jardí és un element caracteritzador del modus vivendi dels propietaris de la torre on es desenvolupen gran part dels successos de la novel·la. A banda, és un element important en el desenvolupament de les relacions socials entre els propietaris.
El jardí, per a Mercè Rodoreda, és el mite de la infantesa i simbolitza la felicitat. Es té mitificada la infantesa com una època de felicitat perduda, i el jardí n’és l’espai del joc. El jardí forma part del títol i és l’escenari on es mou el personatge-narrador, un vell jardiner.
El Mar com a Mite
El mar és un mite present en la nostra cultura occidental des de l’època clàssica. Representa la immensitat, allò desconegut, les fronteres il·limitades i desconegudes que s’obren davant l’home. En la novel·la, percebem el mar com a mite a través del pintor Feliu i de l’Eugeni.
En els sis estius que Feliu va passar vora el mar, aquest no va deixar de pintar-lo en els seus quadres. Però la tècnica de la seva pintura era objectiva, repetia els colors que veia, com si estigués reproduint la seva imatge amb una càmera fotogràfica. Per això, podem dir que en Feliu practica la tècnica del behaviorisme en les seves pintures. Fa referència al valor mitològic del mar tot dient-li al jardiner que algun dia pintaria el mar sense cel ni sorra, només l’aigua.
Behaviorisme
Consisteix en l’observació i posterior descripció de la conducta i el comportament dels personatges (gestos, paraules, to de veu...), sense entrar en allò que pensen, desitgen o senten. Es tracta d’una observació pretesament objectiva, explicada amb distància, des de lluny, per un testimoni llunyà.
El Jardiner
El jardiner és el narrador i qui enllaça tots els personatges de l'obra. És una persona sociable, sincera i senzilla, que no es complica la vida. Li agrada que li expliquin les coses clares, sense anar-se'n per les branques. No confia en les xafarderies que li expliquen, i no li agrada sentir-les, encara que ell sap escoltar molt bé la gent.
Crec que és una persona una mica reservada i solitària, i entregada a la vida de jardiner. És un amant de les flors, els arbres, el paisatge... Cuida el jardí amb molt d'amor. Li agrada molt passejar-s'hi de nit. Quan tenia trenta-cinc anys es va enamorar de la Cecília, que només en tenia setze. Va arribar a ser la seva dona, però va morir molt jove. Des d'això, ha estat amb altres dones, però mai amb cap tan especial com la Cecília, que la recorda i l'enyora. Amb ella no va arribar a tenir-hi fills.
Li agraden molt els focs artificials, i no li agrada demanar que li regalin o que li donin alguna cosa, li fa molta vergonya. No li agrada anar al cementiri, i després de la mort del Sebastià, hi ha dies que recorda les xerrades que feien ells dos a les nits i ho enyora. Mai li ha caigut bé la Maragda, però, en canvi, sempre ha tingut simpatia per la Mariona. Ajuda sempre que pot, i ell mateix considera que té molta paciència.
El jardiner, mentre té cura del jardí, és testimoni de l’anar i venir dels senyors Bohigues, de les seves amistats, dels veïns i del servei domèstic de la torre.