Jerarquia, aplicació i vigència de les normes jurídiques

Jerarquia de les Normes

Constitució

És la llei de lleis de la qual es desenvolupen les altres lleis.

Tractats Internacionals

Estan sotmesos a la Constitució. Passen a formar part de l'ordenament jurídic una vegada aprovats i publicats al BOE.

Lleis

• Lleis Orgàniques

  Desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques. Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les cal la majoria absoluta del Congrés (176 de 350). Regulen també les lleis que aprovin els estatuts d'autonomia, les que aprovin el règim electoral general i la resta de lleis previstes a la Constitució.

• Lleis Ordinàries

  Són lleis aprovades per les Corts Generals que no tenen caràcter d'orgàniques i que s'elaboren seguint el procediment legislatiu normal. S'aproven per majoria simple.

• Reials Decrets Lleis

  Són normes dictades pel Govern, en cas de necessitat extraordinària i urgent. Una vegada publicades al BOE, assoleixen el rang de lleis, encara que el Congrés dels Diputats, en un termini de 30 dies, les ha de validar o derogar.

• Reials Decrets Legislatius

  És quan les Corts Generals poden delegar al poder executiu la facultat de dictar normes jurídiques amb rang de llei. Es manifesten de dues maneres:

  • Textos Articulats

    Les Corts aproven una llei de bases que fixa unes directrius que posteriorment el Govern desenvolupa respectant els principis i criteris de la llei de bases. S'incorpora a l'ordenament jurídic com una llei ordinària més.

  • Textos Refosos

    Les Corts Generals poden autoritzar el Govern a reunir en un sol text una sèrie de lleis disperses que regulen una matèria amb la finalitat d'elaborar una redacció més racional de les lleis existents.

Reglaments

Són normes jurídiques de rang inferior a la llei, dictades per òrgans de l'Estat o del poder públic que no ostenten la potestat legislativa. Per exemple:

• Reials decrets (del Govern).
• Ordres de les Comissions Delegades del Govern.
• Ordres Ministerials.
• Circulars, instruccions, etc. d'autoritats inferiors.

Iniciativa Legislativa

La iniciativa legislativa és el poder per instar el procediment legislatiu davant les Corts. Aquest poder el tenen:

• El Govern, mitjançant la presentació de projectes de llei.
• El Congrés i el Senat, mitjançant la presentació de propostes de llei.
• Les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, indirectament, sol·licitant al Govern que adopti un projecte de llei.
• La iniciativa popular, amb 500.000 signatures de ciutadans.

Aplicació i Vigència de les Normes

1. Projecte o Proposició

   El legislador capta de la societat la necessitat de regular un afer o de modificar o canviar una norma vigent.

2. Tràmit Parlamentari

   El projecte es discuteix i s'aprova al Parlament amb la majoria necessària.

3. Signatura

   El responsable polític (Cap de Govern o Ministre) l'ha de signar. Si es tracta d'una llei, aquesta serà prèviament sancionada pel Rei.

4. Publicació

   Una norma ha de ser respectada, complerta i, per tant, coneguda per la societat. Totes les disposicions normatives es publiquen en els diferents diaris oficials (BOE, DOGC, BOP).

5. Entrada en Vigor

   Un cop s'han publicat als corresponents diaris oficials, el Codi Civil disposa que les normes entraran en vigor als 20 dies de la seva publicació, sempre que no s'estableixi un altre termini.

6. Vigència

   La norma tindrà una vigència indefinida, sempre que no sigui derogada o modificada per una norma posterior en el temps, que reguli aquell mateix afer i sigui d'igual o superior rang jeràrquic.