Joan Fuster: L'Assagista Clau de la Literatura Catalana de Postguerra
Joan Fuster: L'Assagista Clau de la Postguerra Catalana
Joan Fuster (segle XX) cal situar-lo a la literatura catalana de postguerra. És fonamentalment un articulista amb vocació d'assagista moral.
L'Obra i l'Estil de Fuster
L'obra de Fuster aconsegueix fusionar la política, la literatura, l'artístic i l'humanista. El seu estil és clar, afable, net, no desproveït de vegades d'una certa ironia. L'obra de Fuster és un exemple de contingut profund, expressió fàcil i claredat expositiva.
Presenta una extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua. Encara caldria afegir a això una breu trajectòria poètica, que als anys quaranta i principis dels cinquanta va quallar en poemes com el famós "Criatura dolcíssima", musicat per Lluís Llach.
L'Assaig com a Gènere Literari Segons Fuster
Fuster reivindica l'assaig com el gènere més adequat per a la seva activitat literària: l'assaig és la literatura "en mànegues de camisa". I rememora el mestre europeu del gènere, Michel de Montaigne, assagista descregut, autoanalític, escèptic, conscient de la base fisiològica de tot humanisme.
Montaigne va inaugurar amb orgull, en aquell moment auroral de l'Europa del segle XVI, aquest gènere de caràcter egotista i intel·lectual, sense narrador ni personatges de ficció interposats entre l'autor i el lector, un gènere allunyat també de l'impudor íntim i l'exclamació que són característics de la poesia lírica.
La Teoria de l'Assaig de Fuster
Fuster va teoritzar abundantment, donant una altra mostra de l'autosuficiència d'aquesta literatura d'idees que neix del diari personal, que sovint passa pels periòdics –per l'article d'opinió– i desemboca finalment en les pàgines del volum bibliogràfic.
Una de les característiques del gènere radica precisament en la seva fragmentarietat. El bon assaig pot llegir-se per qualsevol de les seves pàgines, perquè no té una estructura tancada i manifesta una clara vocació de discurs inacabat, convertint-se en una eterna preparació per al que en el món del teatre seria la fixació definitiva d'una obra el dia de l'estrena.
La deliberació interior de l'assagista davant dels ulls del seu lector no persegueix tant les conclusions definitives com el plaer de la conversació silenciosa a través de les pàgines del llibre, seguint el fil d'una argumentació sempre reversible.
Destaca el seu primer assaig "Les originalitats".