Joan Fuster, Estellés i Monzó: Figures Clau de la Literatura Catalana
Joan Fuster: Assaig i Consciència Nacional
Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seves reflexions tracten l'ésser humà, buscant reflexionar i fer reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.
L'Actitud de l'Assaig Fusterià
L'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, i d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.
"Nosaltres els valencians": L'Interrogació Radical
En "Nosaltres els valencians", l'examen de consciència característic de l'assaig de Fuster es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El llibre de Fuster va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i constituir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Aquesta acció va ser assumida per un nombrós grup d'intel·lectuals. "Nosaltres els valencians" va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.
Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Postguerra
Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra.
Les Tres Bases de la Llengua Poètica
La llengua poètica d'Estellés es constitueix a partir de tres bases:
- La llengua dels nostres clàssics, especialment d'Ausiàs March.
- La literatura catalana del segle XX.
- La llengua del carrer.
Característiques del Llenguatge Poètic
- Ús d'un llenguatge acostat a la parla quotidiana.
- Ús de comparacions d'influència ausiasmarquiana.
- Ús d'una adjectivació característica.
- Repetició de mots i sintagmes. Ús del polisíndeton (repetició exagerada de conjuncions de coordinació).
- Les composicions mètriques són variades.
- Poema confessió: Utilitza sovint la primera persona.
- El poema diàleg: El jo es desdobla en un jo i en un tu, un tu que és el desdoblament del poeta, però en el qual es pot també projectar el lector que vol fer seva l'experiència pròpia del poeta.
Obres Més Representatives
Els llibres més representatius d'Estellés són: Ciutat a cau d'orella, La nit, El llibre de les meravelles.
Quim Monzó: Narrativa, Articles i Traducció
Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novel·les, contes i llibres amb reculls d'articles periodístics seus. També ha traduït obres d'importants autors estrangers.