Joan Fuster: Repercussió de l'assaig i context històric

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Joan Fuster va nàixer a Sueca l'any 1922, va viure la dictadura i les primeres dècades de la democràcia, i finalment va morir l'any 1992. La seua professionalització primerenca com a escriptor, amb articles de premsa i llibres d'encàrrec, el va convertir en una de les poques persones que va poder viure de l'escriptura. Fou el referent de la seua època al País Valencià i va aportar una nova concepció de la realitat valenciana, moderna i culta.

Blocs temàtics de la seua obra

L'obra de Fuster és molt extensa i variada, i consta de tres blocs temàtics principals:

• L'assaig humanístic: És l'escrit més interessant per a un gran públic, amb una gran varietat de temes i formes que generen reflexions perdurables. Inclou des de llibres monogràfics com El descrèdit de la realitat (1955), sobre art modern, passant per reculls d'articles de premsa com el Diccionari per a ociosos (1964), fins a llibres d'aforismes sense restriccions temàtiques sobre l'hamburguesa, el pecat, les falles, la sexualitat o qualsevol problema filosòfic. També tracta temes d'interès universal com la desmitificació de les grans veritats, on enceta el raonament i el deté perquè siga el lector qui el tanque.
• Escrits sociopolítics: Consta d'escrits que eren necessaris (ja que no existien prèviament) com a conseqüència del compromís cívic que va convertir Fuster en el principal promotor social d'idees nacionalistes d'esquerra. La reflexió històrica i política sobre el País Valencià té com a referent el llibre Nosaltres, els valencians (1962). Aquesta faceta va comportar repercussions negatives, com campanyes de difamació a la premsa, fogueres públiques o atemptats amb bombes.
• Estudis culturals i literaris: En aquest bloc s'estudien parcel·les de la cultura i la literatura que fins aleshores romanien ocultes o eren poc conegudes. Es fa sense la formalitat d'un text acadèmic, sinó mitjançant l'assaig, de forma més amena i amb molta lucidesa. Tracta des d'autors medievals com Vicent Ferrer, Jaume Roig, Isabel de Villena o Ausiàs March, fins a episodis que mostren la història com el bandolerisme o la decadència.

Llegat i transcendència

Si bé després de la Segona Guerra Mundial l'assaig va decaure per la impossibilitat de comprendre un món que canviava a gran velocitat i per les dificultats de la postguerra, Joan Fuster fou un dels autors que va recuperar el valor de la prosa i de les idees. La seua obra té la transcendència de situar-nos en l'espai i el temps com a poble i com a cultura. L'any 1972, l'editorial Tres i Quatre va instaurar el Premi d'Assaig Joan Fuster i, el 1975, se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.