Joan Peiró
113.Modernització dels serveis i la construcción
Paral·lelament, es va produir un increment del pes dels serveis en l'economia com a resultat de l'intens procés d'urbanització, de l'augment de les xarxes de comerç, de la millora dels mitjans de transport i de comunicación.El comerç internacional va créixer notablement, tant les importacions com les exportacions, i va modificar la seva composició.La construcción també va rebre l'incentiu, sobretot, de l'edificació de nombrosos habitatges a les àrees urbanes en creixement, d'instal·lacions hoteleres en les turístiques i d'obres i quipaments públics.La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari, que va invertir capitals molt grans en noves indústries, va atorgar crèdits a empreses i a particulars i va actuar com a intermediari en les inversions de capital estranger.
14.Reformes institucionals i legislatives
PEr canviar la imatge repressiva del règim, el 1963 es va crear el Tribunal de Ordén Público, que traspassava els delictes polítics de la jurisdicció militar a la civil, tot i que això no va comportar una disminució de la persecució dels opositors.En el terreny social, el 1967 va entrar en funcionament la Ley de Bases de la Seguridad Social, que va ampliar els mecanismos de cobertura, amb càrrec a l'Estat, de les assegurances de malaltia, vellesa i viduïtat.L'any 1966, el ministre d'informació i turismo, Manuel Fraga Iribarne, va promoure la Ley de Prensa e Imprenta que va suprimir la censura prèvia i va permetre la publicació de rervistes, diaris i llibres que abans haurien estat prohibits.El 1967 es va promulgar la Ley Orgánica del Estado, una nova llei fonamental que pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme.La Ley de Representación Familiar va permetre l'elecció del 108 procuradors a Corts que formaven el "terç familiar", tot i que només podien presentar-se com a candidats les persones afins al Movimiento i es limitava el vot als caps de família.El juliol de 1969 i d'acord amb el contingut de la Ley de Sucesión, Frnaco va designar com a successsor Joan Carles de Borbó, fill de Joan de Borbó.