Josep Carner: Teories Poètiques i Evolució Literària (1904-1979)
Teoria de l'Ham Poètic
El poema neix d’una paraula casual o d’un vers. La paraula donada, que segons Carner és una certa forma d’inspiració, fa que el vers arribi quan menys ho esperes i que el poema trobi un generador a l'atzar. La paraula donada només arriba al poeta i no pas a qualsevol dels mortals; només la troba qui la busca o l’estima.
La Teoria de la Paraula Viva
Defensa l’espontaneïtat i la recerca de la simplicitat, arribant a desenvolupar el rebutjament de la grandiloqüència. Perseguia una naturalitat emanada de l’experiència personal, utilitzant un llenguatge col·loquial. La *paraula viva* s’oposa a les paraules vanes amb la força espontània de la sinceritat, lluny de la retòrica. No va aparellada amb la improvisació ni amb la renúncia de la connexió.
Etapes de Josep Carner: Evolució Poètica
1. Noucentisme (1904-1912)
Utilitza pretextos de la vida quotidiana, ho poetitza tot i crea una quotidianitat ideal, acabant per crear un món de ficció necessari entre vida i literatura. Utilitza la ironia i un joc d’artifici i complicitat amb el lector. Tractament objectiu dels temes. Es perfila el concepte de ciutadanisme i classicisme.
- Obres destacades: Fruits Saborosos i Versos de les Galanies.
2. Evolució del Noucentisme (1912-1920)
Comença a rebutjar la poesia elegant i refinada i pren un to més líric. Aquesta evolució es manifesta en l’individualisme, l’escepticisme, la solitud, el desengany, la melancolia i l’emotivitat.
- Obres destacades: Auques i Ventalls, La Paraula del Vent i Bella Terra, Bella Gent.
3. Aproximació al Postsimbolisme (1921-1938)
Marxa de Catalunya i es produeix un allunyament físic que dura fins a la seva mort. Es produeix una evolució poètica i una aproximació al postsimbolisme, amb una creixent preocupació per la condició de l’home. Augmenta el component existencial i la reflexió moral. Recerca de solucions a les preocupacions, amb voluntat d’abstracció i un rerefons metafísic.
- Obres destacades: El Cor Quiet i La Primavera al Poblet.
4. La Postguerra i l'Exili (1939-1957)
Reflexió humana i existencial. Agudització d’elements a causa de l’exili, com ara l’enyorament i el record. Reflexió moral i meditació sobre el pas del temps. Aproximació a la realitat i reincorporació del tema patriòtic.
- Obra destacada: Llunyània, Arbres, Absència.
5. Coda Final (1958-1979)
Aquesta etapa final es recull en l'obra:
- Obra destacada: Una Coda Final.