Josep Maria de Sagarra: Vida, Obra Teatral i Llegat

Josep Maria de Sagarra: Vida i Trajectòria

Nascut l'any 1894 en una família aristocràtica, Josep Maria de Sagarra va conèixer grans autors com Carner i Carles Riba, i aviat va iniciar la seva activitat literària. La seva primera obra publicada va ser Primer llibre de poemes (1914), i la seva primera peça teatral fou Rondalla d’esparvers. Es va centrar principalment en el periodisme i el teatre. Durant la Guerra Civil Espanyola, es va exiliar; es va casar i va tornar a Catalunya en acabar el conflicte. Al seu retorn, amb el teatre i la publicació en català prohibits, va haver de recórrer a la traducció i a escriure en castellà. La seva obra La ferida lluminosa, escrita en castellà durant aquest període, va triomfar. Sagarra va morir l’any 1961.

L'Obra Teatral de Sagarra

Sagarra va ser un dels autors més importants i populars de la primera meitat del segle XX. Durant l'etapa de postguerra, en la seva producció destaquen dos gèneres principals:

• Les comèdies de costums: Aquestes obres connecten amb la tradició vuitcentista. Exemples notables inclouen El matrimoni secret (1922) i La Rambla de les Floristes (1935).
• Els poemes dramàtics: Són obres més ambicioses que plantegen situacions dramàtiques intenses, protagonitzades per personatges dominats per la passió i per conflictes amorosos que es resolen fàcilment. Obres representatives d'aquest gènere són El foc de les ginestres (1920) i L’Hostal de la Glòria (1931).

Influències i Estil de Sagarra

En tota l’obra de Sagarra s’aprecia la influència del teatre clàssic i del teatre castellà del segle XVII. La major part d’aquesta producció es desenvolupa al marge de la realitat contemporània, tant per la forma com pel contingut. La seva obra es pot considerar anacrònica.

Popularitat i Context Literari

Sagarra es convertí en un mite popular, assolint una popularitat difícil d’imaginar avui en dia. També va viure una època daurada entre 1906 i 1936, un temps que va des del Glosari o l'herència de Maragall, fins a la culminació de l’edifici cultural del Noucentisme.

Consagració de Sagarra

Durant els anys vint i fins a la Guerra Civil (1936), Sagarra va assolir el cim de la seva projecció pública i va publicar les seves obres més representatives, tant en poesia com en novel·la.

Santiago Rusiñol i el Teatre Modernista

L'obra més coneguda de Santiago Rusiñol és L'Auca del Senyor Esteve. La seva producció teatral oscil·la entre les primeres obres de caire simbolista, com L'alegria que passa (1898) i Cigales i formigues (1901), i les darreres, més compromeses amb la denúncia social, com L'heroi (1903) i la ja esmentada L'Auca del Senyor Esteve (1917). Les seves primeres obres defensen una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i viure abocada a la bellesa. En canvi, les darreres substitueixen els paisatges simbòlics i ideals per escenaris tangibles, i els personatges, tot i que poden ser idealistes, esdevenen molt més reals en les seves lluites.