Quina por expressa el poema 'Vinyes verdes vora el mar'?

El poema expressa un temor manifest a la passió desfermada. Aquesta por és coherent amb la desmesura associada simbòlicament al vi.

Quins models literaris seguia Sagarra?

Sagarra tenia com a models Verdaguer, Pitarra i Guimerà.

Josep Maria de Sagarra: 'Vinyes verdes vora el mar', anàlisi del poema

Resum

El document analitza el poema 'Vinyes verdes vora el mar' de Josep Maria de Sagarra, situant l'autor dins del Modernisme i explicant-ne la vida i l'obra. Es comenta la temàtica de la por a la passió desfermada i l'estructura del poema en introducció, desenvolupament i conclusió, amb el paisatge de les vinyes com a eix central.

Punts clau

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 – 1961) va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor.
Va guanyar l'Englantina d'or als Jocs Florals amb el poema 'Somni d'una nit d'hivern'.
Tot i escriure quan el Modernisme ja havia acabat i s'havia imposat el Noucentisme, el seu estil pertany al Modernisme.
El poema expressa un temor a la passió desfermada, associada simbòlicament al vi.
L'estructura es divideix en introducció (paisatge harmònic), desenvolupament (estiu i collita) i conclusió (la vinya interioritzada en el cor de l'autor).

Posa't a prova

Josep Maria de Sagarra: "Vinyes verdes vora el mar"

Vida

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 – 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor barceloní.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.
Guanya l'Englantina d'or als Jocs Florals amb el poema: Somni d'una nit d'hivern.
Comença a estudiar a l'Institut Diplomàtic i Consular de Madrid, però ho deixa per poder dedicar-se de ple a la literatura.
Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s'exilia a París on es casa amb la seva promesa, Mercè Devesa, i neix el seu fill Joan.
Després de la Segona Guerra Mundial, Sagarra torna a Catalunya.

Obra

Sagarra té un estil literari pertanyent al Modernisme, tot i que ell escriu quan aquest moviment ja ha acabat i s'ha imposat el Noucentisme.
Té com a models Verdaguer, Pitarra i Guimerà.
Poesia: per ser recitada.
Teatre: segueix els esquemes de Guimerà on parla de temes quotidians com la vida als pobles, els triangles amorosos o la lluita pels propis principis.

Temàtica

El poema suggereix un temor manifest a la passió desfermada. Hi posa èmfasi en "tarda" i "basarda" i diu que aquesta por és coherent amb la desmesura associada simbòlicament al vi. Per tant, diu que no sempre hi haurà calma i que quan arriba "l'hora calenta" el cos humà es carrega de sensualitat, per això demana a les vinyes verdes, quan estan calmades, que no marxin perquè té por a la dimensió humana de l'entusiasme passional.

Estructura i Significat

1) INTRODUCCIÓ: Introdueix un paisatge harmònic, estable i típic de la primavera/matí.

1a estrofa: les fulles són petites i gràcies a que no bufa el vent aniran creixent i fent-se verdes.
2a estrofa: compara les vinyes amb la userda i el blau del mar i el verd de les vinyes, que ens fa recordar al locus amoenus.
3a estrofa: compara la tranquil·litat en què es troben les vinyes amb els vaixells que estan al mar i que es mouen amb les veles.

2) DESENVOLUPAMENT: Comença l'estiu i amb aquest neix el raïm. El terme "soledat" es refereix a la soledat del color verd de les vinyes enmig dels colors calents de l'estiu/tarda.

4a estrofa: ja han tallat els ceps i recollit el raïm.
5a estrofa: les vinyes es despedeixen de tot allò que tenien al voltant perquè elles marxen.

3) CONCLUSIÓ: Ens situem a la tardor/nit i la vinya deixa de ser un element visible i passa a formar part del cor de l'autor.

6a estrofa: l'autor conserva les vinyes al seu cor i es sent indefens sense elles.
7a estrofa: recorda com eren les vinyes i com canviaven de color les fulles depenent del moment de l'any/dia en què es trobaven. Finalment demana que sempre li facin companyia perquè així es sent segur i sense por.