Judaisme antic: orígens, textos sagrats i societat a Palestina

Resum

El document repassa les bases del judaisme antic: la creença en un sol Déu, l'origen amb Abraham i els textos sagrats (Torà, Neviïm, Ketuvim, Mixnà i Talmud). També explica el context geogràfic i polític de Palestina sota Roma, amb el paper del Sanedrí i del rei vassall Herodes el Gran, i la divisió social i els grups religiosos de l'època.

Punts clau

El judaisme es basa en la creença en un sol Déu, Yahvé, i en un pacte amb els homes que s'atribueix a Abraham.
La Torà està formada pels cinc primers llibres de la Bíblia, des de la creació fins a la mort de Moisès.
Els textos sagrats jueus inclouen Neviïm, Ketuvim, la Mixnà (sis parts) i el Talmud (converses i debats sobre la Torà i la Mixnà).
L'any 63 aC Pompeu va conquerir Jerusalem i Palestina va passar a formar part de l'Imperi Romà, que va respectar el Sanedrí.
Herodes el Gran va governar com a rei vassall de Roma del 37 aC al 4 aC.
Els grups religiosos i polítics principals eren els sacerdots, els escribes, els fariseus, els zelotes i els essenis.

Posa't a prova

Fonaments del Judaisme Antic

Un sol Déu: Yahvé (va crear el món en sis dies). L'origen de la religió es troba en Abraham (va viure fa uns 4.000 anys), qui va explicar que només existia un Déu i que aquest volia fer un pacte amb els homes. El nom "jueu" és a causa de Judà (fill de Jacob, net d'Abraham).

Textos Sagrats Jueus

La Torà:: Es troba en dos rotlles sobre dues guies verticals, protegits per un mantell (marpah) i es guarda en un armari oriental (hekkal). Està formada pels cinc primers llibres de la Bíblia i expliquen des de la creació del món fins a la mort de Moisès, detallant com ell i el seu germà van alliberar el poble jueu d'Egipte. També conté lleis sobre la llibertat, l'amor, etc.
Neviïm:: Conté els relats sobre els profetes i els llibres històrics de Josuè i Reis.
Ketuvim:: Conté escrits com els Salms i el llibre de Job.
Mixnà:: Sis parts que aclareixen els punts confusos o incomplets de la Torà.
Talmud:: Recull converses, debats i discussions sobre la Torà i la Mixnà.

Context Geogràfic i Polític

El País de la Bíblia: Palestina

Un país petit (22.000 km²): Palestina.

Organització Política

L'any 63 aC, Pompeu va conquerir Jerusalem i Palestina va passar a formar part de l'Imperi Romà. Els romans van respectar el govern propi dels jueus: el Sanedrí (el formaven aristòcrates, grans sacerdots i escribes o doctors de la llei).

Rei Vassall: Herodes el Gran

El jueu Herodes el Gran va ser utilitzat per Roma perquè governés Palestina. Va ser posat pel Senat Romà com a rei vassall. Va governar del 37 aC al 4 aC. Estava obsessionat per mantenir la seva sobirania.

Governadors Fills d'Herodes

Arquelau: Judea i Samaria (4 aC - 6 dC).
Herodes Antipas: Galilea i Perea (4 aC - 39 dC).
Filip: Iturea i Traconítide (4 aC - 34 dC).

Organització Social

Classes Dirigents

Grans sacerdots
Saduceus

Grups Polítics i Religiosos

Sacerdots:: Encarregats del Temple.
Escribes:: Mestres de la llei jueva.
Fariseus:: Grup popular complidor de la llei.
Zelotes:: Moviment extremista contra Roma.
Essenis:: Grup ascètic i separatista.

El Poble

Purs:

Artesans, agricultors, etc.

Impurs:

Publicans: Col·laboraven amb els romans cobrant impostos.
Malalts: De la pell, mentals o nerviosos.
Discapacitats: Coixos, cecs, paralítics, etc.
Gentils: Els que no eren jueus.
Pecadors públics: Prostitutes, adúlteres, etc.

Elements i Símbols Jueus

Mezuzà:: Estoig que conté un pergamí que es posa a l'entrada de la casa jueva.
Menorà:: Canelobre de set braços.

Preguntes freqüents

Quins són els textos sagrats del judaisme?

Els textos sagrats esmentats són la Torà, els Neviïm, els Ketuvim, la Mixnà i el Talmud. La Torà són els cinc primers llibres de la Bíblia i la Mixnà aclareix els punts confusos o incomplets de la Torà.

Qui va ser Herodes el Gran?

Va ser un jueu que Roma va utilitzar per governar Palestina com a rei vassall, del 37 aC al 4 aC. Estava obsessionat per mantenir la seva sobirania.

Què era el Sanedrí?

Era el govern propi dels jueus que Roma va respectar, format per aristòcrates, grans sacerdots i escribes o doctors de la llei.