Els jugadors de cartes de Cézanne: anàlisi de l'obra

Context històric i artístic de la segona meitat del segle XIX

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis, la caiguda del segon imperi i l'advenjment de la Tercera República a França. Després d'iniciar-se la Tercera República amb certa inestabilitat política, aquesta es va consolidar i tenim un important desenvolupament econòmic com a conseqüència d'un extens imperi colonial.

El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle XIX va ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor dels principals corrents pictòrics: realisme, impressionisme, postimpressionisme, etc. Davant d'un art que revisava de manera permanent el passat o els grans esdeveniments històrics, l'artista gira la mirada cap a la realitat quotidiana. El realisme donà pas a l'impressionisme; d'aquest, es va passar al postimpressionisme, que ens obre la porta a canvis en els corrents artístics del segle següent.

Anàlisi de la composició

En el quadre a comentar observem dos homes asseguts, un davant l'altre, en una taula, de manera que l'espectador només pot veure els seus perfils. Podem observar una ampolla sobre la taula, situada justament en mig del quadre, que podem dir que es tracta de l'eix compositiu del quadre. Aquest eix està visiblement desplaçat cap a la dreta, donant equilibri al quadre, ja que el personatge de l'esquerra està dins del quadre i el de la dreta està tallat. Però la figura robusta de l'home de la dreta compensa el fet que no estigui tot sencer dins del quadre, amb el seu cos una mica més endavant, ocupant un espai més gran a la taula. Per altra banda, el tors del jugador de l'esquerra forma una columna vertical que contrasta amb la línia del fons horitzontal a l'alçada del seu cap. Per acabar de parlar de les línies principals del quadre cal destacar el triangle imaginari format pels dos mirades cap a les cartes.

Ús de les formes geomètriques i del color

Predomina clarament l'ús de les figures geomètriques, no només per a la composició general sinó que també podem descompondre les figures dels homes en formes geomètriques. Això no vol dir que el color tingui un segon pla, ja que per a l'autor tots dos conceptes són de la mateixa importància.

Té una pinzellada bruta i disposada en superposició per mitjà de l'ús de diferents tonalitats que ajuden a modelar els diferents cossos dels objectes i les persones de l'escena. La llum no només és una marca de realisme sinó que també ajuda a donar espai a l'escena.

Pel que fa al color, predominen determinades tonalitats cromàtiques com ara els ocres, que els utilitza per reforçar la contraposició formal dels dos jugadors, invertint els colors dels jaquets i pantalons.

Estil propi de l'autor

Aquest autor va ser influenciat pels impressionistes, però va desenvolupar el seu estil propi on hi veiem reflectits els següents característics:

• Composició de caràcter clàssic i racional, totalment estudiat.
• Creació de formes: es poden descompondre tots els objectes en figures geomètriques.
• Simetria, marcada pel eix que reforça l'ampolla.
• Recerca d'un equilibri compositiu i de color.

Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d'inspiració, destaca la figura de Poussin i Courbet. Les seves experimentacions amb les formes i el color van ser mirall d'un gran nombre d'artistes dels primers avantguardes. Per la seva manera de representar la realitat a través de figures geomètriques va portar a l'autor a ser considerat un precursor del moviment cubista liderat per Picasso i Braque. Per tant, podem dir que és un clar antecedent del cubisme.

L'obra: Els jugadors de cartes

El pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dos personatges juguen una partida de cartes asseguts davant la taula. El jugador de l'esquerra ha estat identificat amb Alexandre, el jardiner del parc de l'artista.

Aquesta tela forma part de cinc quadres més que l'autor va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890.

Sembla ser que uns llauradors de Jas de Bouffan, que Cézanne havia observat mentre jugaven a cartes, van fer de models per a la sèrie. Cal remarcar que aquesta temàtica va ser tractada abundantment per la pintura francesa durant els segles XVII i XVIII.