El jurament dels Horacis: Obra mestra del Neoclassicisme
El jurament dels Horacis
Fitxa tècnica
- Títol: El jurament dels Horacis
- Autor: Jacques-Louis David (París, 1748 - Brussel·les, 1825)
- Cronologia: 1784
- Tècnica: oli sobre tela
- Mides: 3,30 x 4,25 m
- Estil: neoclàssic
- Tema: literari
- Localització: Musée du Louvre (París)
Biografia de l’autor
Jacques-Louis David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Itàlia, on va poder admirar l’antiguitat clàssica, que va marcar l’estil de la seva obra, el millor representat contra la frivolitat del Rococó, i va participar de manera activa en la Revolució el 1789 i en va ser l’artista oficial.
Descripció formal
David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostra una perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat explosiva.
David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. Presenta un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. S'hi observa la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, l’actitud agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.
Predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són utilitzats per al fons i els clars, per a les figures. El vermell destaca en les tres parts en què es divideix el quadre i equilibra cromàticament l’escena. L'obra il·lustra els nous gustos de l’època.
Temàtica
Basat en la tragèdia literària Horaci, David evoca el moment dels tres germans Horacis. A la dreta, apareixen tres dones ploroses: Camil·la, Curiaci i Sabina; al fons, la mare amb els dos fills.
L'obra pretén reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat, personificades en l’actitud dels Horacis. Hi queden reflectides les simpaties revolucionàries de l’autor.
Models i influències
S'hi percep la influència de l’obra de Rafael, Poussin i Caravaggio en l’ús de la línia, l’ús de composicions geomètriques i el tractament de la llum.
Va influir en els pintors neoclàssics posteriors per l'actitud emocional dels personatges: d’energia i de resolució en els homes i profundament dolorosa en les dones.