El Jurament d'Horaci de J.L. David

El jurament d'Horaci

1-. Documentació general

Nom de l'obra: El jurament d'Horaci

Autor: J.L. David

Cronologia: 1782-1784

Lloc: Museu del Louvre, París

Dimensions: 3'30 x 4,25m

Referents històrics

El neoclassicisme es desenvolupa des de mitjans del s.XVIII fins a mitjans del s.XIX. L'estil neoclàssic coincideix amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic, suposa la liquidació del règim senyorial i de la societat estamental. Es va configurar un règim polític en el qual les classes triomfants, burgesia, van assumir la direcció que va assentar les bases del capitalisme.

Estil

Neoclassicisme és l'estil artístic que s'identifica més clarament amb els ideals de la Il·lustració, sobretot per la crítica dels il·lustrats als gustos rococó, considerat art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia. París va ser el centre vital de la pintura neoclàssica. El triomf revolucionari i l'etapa de Napoleó suposa l'exili i el declinar de la seva carrera artística. Resumeix els trets essencials de la pintura neoclàssica: aplicació dels principis de la perspectiva lineal, composicions equilibrades sobre estructures geomètriques, situar els personatges en un pla únic, predomini del dibuix sobre el color, colors purs delimitar els contorns, temàtica de contingut heroic i moralitzat.

Descripció

Un marc arquitectònic es desenvolupa l'escena. A l'esquerra tres figures presenten el seu jurament davant un home que aguanta unes espases. A la dreta un grup femení format per dues dones que es recolzen l'una a l'altra i una dona vestida de color fosc.

Anàlisi formal

Elements plàstics

Tècnica: oli

Suport: tela

Amb un dibuix precís modela les figures amb unes formes clares, prioritzant la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins. Utilització de colors brillants però amb una gamma limitada on predominen vermells, grisos i ocres, ajuda a precisar els contorns. El vermell, que es utilitzat en les tres parts en que es divideix el quadre, permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena malgrat que és un color cridaner, David el converteix en un color fred.

Composició

David compon amb gran equilibri, cercant la triple arcada dels tres grups de personatges; els germans, el pare i les dones, en el centre geomètric, les espases i les mans del pare i fills, fent el gest d'apropar-se però sense arribar al contacte. El grup dels homes conforma una composició rectangular, en grup de les dones forma una composició triangular en que els caps de les dues joves s'ajunten en el vèrtex. Composició és simètrica, tancada i superficial. Tots els personatges situats en un mateix pla recorden la disposició dels sarcòfags romans. L'escena es desenvolupa en un interior. Es representa amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra. La llum que es projecta des de l'esquerra del quadre (influència de Caravaggio) aproxima les figures a l'espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres; al mateix temps, l'ombra que projecten els cossos dels tres germans accentua la impressió de la decisió en el seu pas endavant. Fa ressaltar el dramatisme. L'obra, molt cuidada en els detalls, vestits, etc., presenta expressions contrastades: la tensió de la musculatura dels cossos masculins, el moviment dels seus vestits, gestos contrasten amb els cossos de les dones i les seves expressions de dolor. El quadre presenta un dramatisme tens.

Temps

Plasma un moment instantani, el del jurament, però també la voluntat d'eternitat al voler mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la seva pàtria, fet que és intemporal.

Interpretació

Encàrrec

Obra fou encarregada pel senyor per al rei Lluís XVI de França

Temàtica i iconografia

Quadre és de tema històric. 'El jurament dels Horacis' després d'haver vist al teatre l'obra 'Horacle' de Corneille, adaptació molt lliure de 'Història de Roma' de Tito Livi. Roma i Alba Longa decideixen dirimir el conflicte per l'hegemonia a la Itàlia central en un combat entre els tres germans Horacis. Després de la lluita només sobreviu el major. La seva germana Camil·la, promesa d'uns, plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès; l'Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma, però el senat el jutja i condemna a mort per l'assassinat de Camil·la. Finalment, el pare, defensa el seu fill i es planteja per haver perdut dos fills i una filla per defensar la ciutat, i el fill és perdonat. Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons, hi ha la mare dels germans Horacis que cuida els dos fills de l'anterior.

Significat

Més que tractar un fet històric, la llegenda pinta una obra moralitzada, exalta el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no va voler prescindir de la tragèdia humana representada per les dones. S'ha dit que amb la inclusió del grup femení incideix un cop més en una divisió dels rols sexuals: homes actuen mentre les dones es lamenten. Massa simplista al pintor i interessava més el drama humà que l'exaltació de les virtuts patriòtiques. El que sí coincideixen tots els autors és que mai s'havia representat millor el conflicte entre el deure i el sentiment, el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.

Funció

Funció propagandista. Manifest del Neoclassicisme tant pels seus valors formals com per la lectura político-social. Alguns van veure reflectides les simpaties revolucionàries de l'autor, va ser interpretat com un atac contra l'autoritat de l'Estat monàrquic.