Justícia en l'individu i la ciutat: anàlisi platònica de l'ànima

Tornem-ho a repetir

Tornem-ho a repetir: Quan cadascuna de les classes — establert que una ciutat és justa si cadascuna de les tres classes de persones que la conformen fa allò que li és propi —, per saber què és la justícia en l'individu, és útil buscar-la en el que és més gran que l'individu, és a dir, en la ciutat. L'individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que pertoca.

• Ciutat justa si cada classe fa el seu paper.
• Per a comprendre la justícia individual, cal mirar la ciutat.
• L'individu és just quan les parts de l'ànima actuen segons la seva funció.

Com a fundadors de la ciutat

Com a fundadors de la ciutat — els qui tenen la naturalesa adequada i han rebut amb cura l'educació pertinent arriben a la contemplació del bé. Per a l'harmonia col·lectiva (la felicitat de tot l'estat), els savis han de desenvolupar el paper que els correspon.

Comparar la nostra naturalesa

Comparar la nostra naturalesa — descriu alguns trets de l'al·legoria: hi ha persones que s'haurien de criar com a presoners dins la cova, al món visible. Les vivències dels presos corresponen a la vida de l'ànima en relació amb el món intel·ligible; la justícia també tracta dels qui no coneixen la idea del món intel·ligible.

El nostre principi

El nostre principi — s'explica que, en una ciutat, cadascú ha de dedicar-se a allò que correspon a la seva naturalesa: això és la justícia. La justícia en un individu és similar a l'harmonia entre cadascuna de les parts de l'ànima.

I no anomenis també dialèctic

I no anomenis també dialèctic — un dialèctic és qui coneix l'essència de totes les coses. Per aconseguir el bé cal conèixer l'essència; no pots ser bon governant si estàs privat de raó o mancat dels coneixements adequats. Per poder governar cal dedicar-se a la disciplina que permet conèixer l'essència de les coses, és a dir, la dialèctica.

Hi ha alguna cosa?

(...) Es qüestiona si allò que fa just un individu és o no el mateix que ja s'ha vist que fa justa la ciutat. Es considera que, si una persona es comporta de forma justa en diferents situacions, s'assembla a una ciutat justa; per tant, la justícia consisteix a fer cadascú allò que li pertoca.

Vet aquí, doncs

Vet aquí, doncs — les parts d'una ciutat es corresponen a les parts de l'ànima, i allò que fa justa una persona és complementari amb allò que fa just un estat; és a dir, que cadascuna de les parts faci allò que li correspon.

Tota aquesta imatge

Tota aquesta imatge — aquesta secció explica la interpretació de l'analogia: la cova correspon al món visible, el foc al sol; sortir de la cova és l'aparició de l'ànima al món intel·ligible; el sol és la idea del bé. La idea del bé és la que dóna lloc a tot allò que és bell i orienta per actuar correctament.

Ara acabem la investigació

Ara acabem la investigació que hem començat — per saber què és la justícia en l'individu és útil buscar-la en la ciutat: el que fa justa la ciutat és que cadascuna de les tres classes d'homes faci el seu propi. L'individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que pertoca.