Kant: ètica formal, imperatiu categòric i llibertat
Kant: ètica formal i imperatiu categòric
Kant
Finalitats
- Comprendre les implicacions del gir copernicà kantià en la formulació de la seva teoria ètica.
- Saber distingir entre ètiques materials i ètiques formals.
- Diferenciar entre obrar "per deure" i obrar "conforme al deure".
- Conèixer i explicar les tres formulacions de l'imperatiu categòric.
- Descriure el paper de la llibertat en la voluntat moral.
- Entendre per què la raó pràctica exigeix l'existència dels objectes de la metafísica (Jo, Déu i Món).
Ètica formal kantiana
- Coneixement moral > coneixement del comportament que haurien d'observar les persones.
- Coneixement moral > objectiu > identificar quins són els elements a priori de la moralitat.
- Kant introdueix la "revolució copernicana": les lleis de la moralitat tenen caràcter universal i necessari i han de ser a priori; només han de contenir la forma pura de la moralitat.
La base de l'obligació
La base de l'obligació és a priori: el «haver de ser» no és empíric, ha de ser a priori.
Kant critica els sistemes morals empírics, és a dir, les ètiques materials.
Ètiques materials
- Característiques: totes són a posteriori; el bé consisteix en la felicitat i en l'objecte que tendeix la voluntat i el desig.
- No hi ha possibilitat de posar-se d'acord (falta d'universalitat).
- Estan basades en l'experiència i no tenen la necessitat i universalitat necessàries.
- Caràcter hipotètic: només tenen valor si s'accepta la condició corresponent.
- S'actua per un interès → la validesa només pot ser comprovada experimentalment.
- Són heterònomes: no s'actua lliurement i es perd la capacitat d'autodeterminació de la conducta.
- El compliment està sotmès a la consecució d'un objectiu; es proposa a la persona renunciar a la llibertat.
Caracter formal de l'ètica
Ètica ha de tenir un caràcter formal: les normes morals han de ser universals, necessàries i autònomes. L'ètica ha de contenir només la forma de la moralitat.
Obrar per deure i conforme al deure
Obrar per deure: actuar per la bona voluntat, no per interès, inclinació o desig. Obrar per deure significa obeir la llei moral que la voluntat es dóna a si mateixa. Kant distingeix entre obrar "per deure" i obrar "conforme al deure".
Imperatiu categòric
Imperatiu categòric: respecte a la llei moral. La noció de deure és un mandat categòric (universal i necessari). L'imperatiu categòric és el principi que no depèn de condicions empíriques.
Llibertat de la voluntat
La llibertat de la voluntat és central: sense llibertat no hi ha obligació moral autònoma. Kant sosté que, encara que l'home no pugui conèixer l'ànima empíricament, la posició de la llibertat i de la immortalitat de l'ànima són necessàries com a postulats de la raó pràctica.
Raó pràctica i metafísica
La raó pràctica exigeix l'existència dels objectes de la metafísica: el Jo, Déu i el Món com a condicions necessàries per garantir la realització de la perfecció moral.
Supòsits per a l'acció moral
Perquè l'acció moral tingui sentit és necessari suposar la llibertat de l'home, la immortalitat de l'ànima i una vida futura com a garantia de la realització de la perfecció moral. Això comporta el postulat de l'existència de Déu.