Kant, Marxismes i Existencialisme: Resum de Filosofia Contemporània

Kant: Gnoseologia i Crítica de la raó pura

1. Introducció: juís analític, juís sintètic i juís sintètic a priori.

2. Primera part: estètica transcendental (coneixement sensible bàsic).

3. Segona part: analítica transcendental (coneixement de l'enteniment en la ment).

4. Tercera part: dialèctica transcendental (coneixement de la raó).

Kant aconsegueix una síntesi superadora i una revolució copernicana en la gnoseologia.

Primera part: la raó dogmàtica de Wolff (dogma de fe). Llegir Hume li va fer despertar del seu somni dogmàtic, ja que Hume és el precursor de l'empirisme. En l'aprenentatge intervenen dos factors:

a) La forma o el marc, a priori, imperceptible i innat.

b) La matèria o la dada, a posteriori: el fenomen (objecte en sentit ampli, percebut pels sentits) i el noümen (objecte tal com és, impossible de percebre; no som estrictament objectius).

Segona part (l'aprenentatge a través de la ment):

a) Forma o marc: conceptes purs (categories).

b) El fenomen (objecte percebut per mi).

Tercera part: el Wissen, el summum, la raó suprema unificadora, en la qual només intervé la forma o el marc. Són els conceptes purs de la raó, a priori, que anomena idees.

La raó: no hi ha res perceptible; només existeix la forma o el marc. Les idees kantianes o conceptes purs de la raó són tres:

• Món: conjunt de tots els coneixements que es refereixen a allò que ens envolta.
• Ànima: conjunt de totes les idees que es refereixen a la pròpia persona.
• Déu: reuneix el món i l'ànima.

Marxismes

1. Marxisme ortodox: Lenin i Stalin.

2. Marxisme heterodox:

• Lukács: historiador i catedràtic d'història hongarès. Afirma que a les teories de Marx cal afegir un factor fonamental: l'anàlisi exhaustiva de la història. Obres: Materialisme i consciència de classe. Se'l va acusar de desviar-se del comunisme, cosa que li va costar la càtedra.
• E. Bloch: filòsof alemany jueu, autoexiliat als Estats Units i expert en ciència política. Afirma que a les tesis de Marx cal incloure l'esperança. Bloch veu l'home amb valors més elevats que Kant, una dimensió espiritual, i diu que Marx és massa materialista.
• Antonio Gramsci: secretari general del PCI (Partit Comunista Italià). Va acusar Mussolini de feixista; va ser empresonat. Va estudiar jurisprudència i va escriure. Defensava que el marxisme havia d'estendre's per tot Europa i no quedar-se només en la teoria i a Rússia.
• L'Escola de Frankfurt: grup de sociòlegs que es reunien a la Universitat de Frankfurt per crear teories i escriure. Eren joves, de famílies acomodades i amb una àmplia cultura; es registren el 1923. Volien crear un Institut per al Marxisme, però eren jueus i la ideologia alemanya difereix d'això. Anomenada Frankfurterschule, pren Marx com a base però afegeix el factor interdisciplinari. Autors: Horkheimer, T. Adorno, H. Marcuse i Habermas.

Existencialisme

M. Heidegger: obra Sein und Zeit. Filòsof alemany, creador de l'existencialisme, catedràtic i rector de la Universitat de Friburg. Va estar afiliat al partit nazi (no se sap si de manera autèntica). Després de la mort de Hitler es va convertir en persona non grata i es va retirar a un poble per escriure filosofia. Va visitar Ortega y Gasset.

J.P. Sartre: francès, un dels màxims representants de l'existencialisme i propulsor de la segona revolució de París del 1968 (que va fer néixer el hippisme). Catedràtic d'institut, va deixar la càtedra per dedicar-se a la filosofia i la política. També va escriure novel·les i teatre filosòfic. Obres: L'ésser i el no-res, La nàusea.

S. de Beauvoir: filòsofa feminista i escriptora francesa, una de les màximes representants. Va escriure traduccions, novel·les i teatre. Obra: La convidada. Va ser una impulsora de la revolució del maig del 68 i del respecte al paper de la dona.

S. Kierkegaard: filòsof danès, precursor de l'existencialisme. Paraula clau: Angst (angoixa).

Existència del Dasein

Són les característiques que defineixen l'existència:

• Geworfenheit (l'home és un ésser arrojat al món; Befindlichkeit).
• Vorrang (predominança de l'existència sobre l'essència).
• In der Welt sein: mundanitat (existim i cohabitem amb les persones i l'entorn).
• Sorge (preocupació): res no existeix fins que no en prenem consciència.
• Können (l'home està condemnat a ser lliure; ha d'escollir: limitació, restricció).
• Entfremdung und Verfallen (alienació i caiguda): cal defensar allò que realment ens importa, si no som persones alienades.