Kant vs. Mill: Ètica del Deure i Utilitarisme

1. Immanuel Kant: L'ètica del deure

Immanuel Kant intenta fomentar una moral universal basada en la raó. La idea principal és que la moral no pot dependre ni de sentiments ni de les conseqüències, perquè aquests factors canvien segons la persona i la situació. Busca un criteri que sigui vàlid per a tothom i sempre.

El més important no és el que fas, sinó amb quina intenció ho fas. Una acció només és moral si es fa per deure, perquè reconeixes racionalment que és el correcte. Això el porta a defensar una ètica molt exigent, basada en normes universals que qualsevol persona racional hauria de seguir.

2. La filosofia pràctica

La filosofia pràctica tracta de respondre la pregunta: Què he de fer? Analitza què fa que una acció sigui moral.

Una acció és moral quan es fa per respecte a la llei moral, no per interès personal, ni per obtenir beneficis, ni per evitar càstigs. La moral no depèn de resultats. Per exemple, ajudar algú no és moral si ho fas per quedar bé, només si ho fas perquè creus que és el teu deure ajudar. Així, el centre de la moral és la bona voluntat, que és la voluntat d'actuar correctament pel simple fet que és correcte.

2.1. La llibertat

• Punts previs: La llibertat és una condició imprescindible per a la moral. Si una persona no és lliure, no pot ser responsable dels seus actes. Defensa que, encara que en el món natural tot sembli determinat per causes, els humans també pertanyem a l'àmbit de la raó.
• Món fenomènic vs. noumènic: Distingeix entre el món fenomènic (el que percebem, sotmès a lleis naturals) i el món noumènic (el món de la raó i la llibertat).
• Autonomia i heteronomia: L'autonomia és quan una persona es dona a si mateixa la llei moral a través de la raó. L'heteronomia es dona quan la conducta està determinada per factors externs (desitjos, emocions, pressions socials).

2.2. Els tipus de normes

• Imperatius hipotètics: Depenen d'un objectiu concret (ex: "si vols aprovar, estudia"). No són morals.
• Imperatiu categòric: Norma absoluta que no depèn de cap condició. És el fonament de la moral kantiana.

2.3. Formulacions de l'imperatiu categòric

1. Llei universal: Actua només segons normes que voldries que es convertissin en llei universal.
2. Dignitat humana: Tracta les persones sempre com a fins en si mateixes, mai només com a mitjans.
3. Regne de fins: Comunitat ideal on tots actuen segons lleis morals racionals.

2.4. La mentida i la felicitat

Mentir és sempre incorrecte perquè no es pot universalitzar i utilitza els altres com a mitjans. La felicitat, per a Kant, és un concepte subjectiu i no pot ser el fonament de la moral.

3. John Stuart Mill: L'utilitarisme

John Stuart Mill, influenciat pel pensament racional i científic, va donar importància als sentiments i a la qualitat de la vida humana. Les seves obres clau són Utilitarianism i On Liberty.

3.1. El principi del dany

L'única raó legítima per limitar la llibertat d'una persona és evitar que faci mal als altres. Cada individu és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida sempre que no perjudiqui tercers.

3.2. L'ètica utilitarista

Una acció és bona si produeix la màxima felicitat possible. El bé és la felicitat (plaer i absència de dolor) i el mal és el patiment. Mill distingeix entre:

• Plaers superiors: Intel·lectuals i culturals.
• Plaers inferiors: Físics i immediats.

"És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet."

4. Taula comparativa