Lamarck i Darwin: Teories de l'Evolució i Selecció Natural

Lamarck i Darwin: Pioniers de la Teoria Evolutiva

Jean-Baptiste Lamarck i Charles Darwin són considerats els primers científics que van elaborar una teoria evolutiva coherent. Ambdós van intentar explicar els mecanismes evolutius dels éssers vius, fonamentals per comprendre l’origen de les espècies.

Punts de Coincidència en les Teories Evolutives

Malgrat les seves diferències, Lamarck i Darwin compartien algunes idees clau:

• L’evolució és el resultat de la necessitat que tenen les espècies d'adaptar-se als canvis del medi ambient.
• Els canvis favorables per a la supervivència en un nou ambient es transmeten per l’herència als descendents, donant lloc a l’aparició de noves espècies.

Diferències Fonamentals entre Lamarck i Darwin

Les teories de Lamarck i Darwin, tot i compartir una base, presenten divergències significatives:

• Lamarck: L'Ús i Desús dels Òrgans

  Per a Lamarck, si una espècie es veu forçada per un canvi climàtic a adaptar-se a un medi ambient nou, aquells òrgans que siguin més adequats a les noves condicions es desenvoluparan fins a adaptar-se a la seva nova funció, mentre que els que no són utilitzats s'atrofien. Aquesta és la famosa llei de l'ús i desús dels òrgans, resumida en l'aforisme «la funció crea l'òrgan».

  Lamarck defensava que els caràcters adquirits per mitjà de l'ús i el desús es transmetien sexualment als descendents. Per tant, d’una espècie inicial, i al llarg de milions d’anys, podien aparèixer moltes espècies diferents a conseqüència de la diferenciació provocada per la seva adaptació a distints ambients.

• Darwin: La Selecció Natural i la Lluita per la Supervivència

  Darwin, en canvi, no parlava d’espècies en abstracte, sinó d’individus. De la constatació que les poblacions d'éssers vius tendeixen a augmentar en major proporció que l'aliment disponible, Darwin inferia que es produïa una lluita per la supervivència. Quan canvien les condicions ambientals, certs individus o varietats d'ells podien veure's afavorits enfront d'altres menys adaptats.

  Aquesta lluita per sobreviure perpetuaria les variacions avantatjoses per mitjà de l'herència, de manera que els individus pitjor adaptats o de menor valor biològic resultarien eliminats. Els dotats de qualitats més idònies, els millors adaptats, sobreviurien transmetent aquestes variacions favorables al llarg d'enormes períodes de temps, explicant així l'origen de les espècies que ara coneixem.

La Cultura: Una Adaptació Humana Complexa

Què és la cultura? La cultura és aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums i qualssevol altres hàbits i capacitats adquirits per l’home com a membre de la societat. La cultura és adaptativa, apresa i arbitrària.