Lamarckisme vs Darwinisme: Teories de l'Evolució
El Lamarckisme
El lamarckisme: Es basa en tres fonaments bàsics:
- La necessitat d’adaptar-se: Lamarck afirmava que a mesura que les característiques del medi canviaven, les dels éssers vius també ho feien.
- Llei de l’ús i del desús: Si un òrgan s'utilitzava molt, es desenvolupava i creixia; si no s'utilitzava, es debilitava fins a desaparèixer.
- Llei de l’herència dels caràcters adquirits: Les característiques adquirides o perdudes per un organisme es transmetien a la seva descendència.
El Darwinisme
El darwinisme: Es basa en cinc punts bàsics:
- No tots els individus d’una població són iguals, sinó que mostren variacions.
- No totes aquestes variacions es transmeten als descendents.
- Lluita per l’existència: Només sobreviuen i deixen descendència els individus que superen les condicions del medi.
- Adaptació: Els individus més aptes, amb variacions favorables, sobreviuen i es reprodueixen.
- La selecció natural: És la responsable de l’aparició de noves espècies, eliminant les característiques desfavorables al llarg de les generacions.
Conclusions
- Lamarck creia que els éssers vius canviaven quan ho feia el medi, mentre que Darwin i Wallace pensaven que els éssers vius s'havien d'adaptar als canvis del medi.
- Lamarck afirmava que els òrgans no utilitzats es perdien, i els utilitzats es desenvolupaven.
- Lamarck creia que totes les característiques s'heretaven, mentre que Darwin i Wallace deien que no totes s'heretaven i que hi havia variacions entre la descendència.
- Darwin i Wallace afirmaven que sobrevivien les espècies que millor s'adaptaven a les condicions de vida.
Lamarck estava equivocat. Darwin, gràcies al seu viatge al bord del vaixell H.M.S. Beagle durant cinc anys, va realitzar observacions més coherents.