Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Completa de l'Escultura Hel·lenística
El Grup Escultòric del Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Completa
Cronologia i Descobriment
El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes d’una domus a Roma. En funció de diversos estudis, s’ha considerat que la còpia romana en marbre pertany al segle I dC.
Context Històric i Artístic
La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes. La cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.
El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que s’independitzà de Pèrsia en temps d’Alexandre. Rodes no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va formar un petit imperi que abraçava part de la costa d’Àsia Menor. En aquesta època de riquesa i esplendor, es desenvolupà una brillant escola d’escultura.
Estil Hel·lenístic
L'estil grec del període hel·lenístic (segles III aC - I aC) trencava el cànon d’equilibri clàssic. Es caracteritza per:
- Rostres amb gran expressivitat, mostrant sentiments intensos (sofriment, passió).
- Noves formes de moviment i tensió.
- Dinamisme en les composicions.
Característiques Generals de l'Escultura Hel·lenística
L'estil hel·lenístic té la seva màxima visualització en l'escultura. Entre les seves característiques principals, destaca la dinamització de les composicions, trencant els cànons de serenitat i equilibri clàssics. Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió [pathos]. Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en què l'idealisme deixava pas al gust pel realisme.
Característiques Formals del Laocoont
El grup, presentat de manera frontal i essent una escultura exempta [embalum rodó], s’organitza al voltant de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l’atac de les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós costats, semblen no tenir prou força per escapar-se’n. L'obra és unifacial.
L’estructura compositiva es basa en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, de tal manera que el del Laocoont coincideix amb el vèrtex superior. També s’observa en la composició una diagonal que creua tot el grup, baixant des de la part superior esquerra. Les diagonals donen unitat a l’acció dels tres personatges i, alhora, manifesten el dinamisme de la composició.
Aquest moviment es veu reforçat per la situació de les dues serps, que serveixen de nexe d’unió entre les tres figures, i per la sensació de tensió extrema dels cossos que malden per alliberar-se’n. Aquests cossos, amb la musculatura molt treballada i ben definida —sobretot la figura central—, expressen la perfecció anatòmica heretada del període clàssic. Aquesta obsessió porta els autors a representar les figures dels infants amb un cos musculat de persona adulta, però els dóna unes proporcions més reduïdes.
No obstant això, aquest idealisme formal, lluny de la representació més realista, es conjuga amb la gran capacitat de representació de les emocions humanes, que trenca els cànons de serenitat i equilibri. L'expressivitat del grup es manifesta en la facilitat per copsar el patiment humà [pathos] dels personatges, reflectit en els rostres, especialment en l'expressió del dolor del sacerdot amb el front arrugat i la boca oberta.