Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística

Laocoont i els seus fills

Cronologia: s. III-II aC

Es conserva una còpia romana trobada al s. XVI. Aquesta còpia va ser elaborada per uns alumnes de l'escola de Rodes. Es creu que l'obra va ser feta per Agesandre, Polidor i Atenodor. Aquest grup escultòric es troba a Roma. L'original era de bronze i és una escultura exempta. Representa la mort de Laocoont i la dels seus fills.

Context històric

És una etapa caracteritzada per la unificació de les polis gregues per part del rei Felip de Macedònia, i tot això ho va seguir el seu fill Alexandre el Gran. Després de la mort d'aquest, l'imperi es va fragmentar en imperis independents (Orient es va convertir en el centre de gravetat de la cultura grega). També podem observar com Rodes es va independitzar de Pèrsia i la seva cultura va ser molt important (trobem una gran escola escultòrica).

Estil grec. Característiques generals de l'arquitectura i l'escultura

• En l'arquitectura es busca la monumentalitat i s'utilitza l'ordre corinti.
• En l'escultura trobem una dinamització de les composicions, trencant els cànons de serenitat i equilibri clàssics; es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos); destaquen els grups escultòrics, els retrats i els temes anecdòtics, i hi ha un gust pel realisme.

Anàlisi formal

Aquesta obra representa el sacerdot Laocoont i els seus fills. És una escultura exempta i monocroma. És unifacial. Presenta una composició piramidal (des del cap de Laocoont fins a baix, en diagonal) i una diagonal (des del braç dret fins a la seva cama). Podem observar el dinamisme: les figures estan unides per serps, i els cossos semblen voler sortir d'aquestes. També podem observar la jerarquia, on Laocoont és més gran que els seus fills (són tractats com a adults). Trobem molta expressivitat i pathos (dramatisme). Es trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssics. Podem observar com el rostre de Laocoont expressa agonia: cabells despentinats, ulls dilatats, etc. Els fills presenten una expressió de patiment (demanen ajuda al pare). És d'estil hel·lenístic, on trobem un realisme que transmet sofriment físic i interior. Aquestes obres estan envoltades d'una gran teatralitat a través de l'expressió, el moviment, etc. Intenten ensenyar com es domina la tècnica, i és molt típic que apareguin grups escultòrics.

Interpretació i significació

Hi ha diverses interpretacions; la principal és la de la Guerra de Troia. En aquesta, Laocoont és un sacerdot de Troia que va advertir els ciutadans que no es fiessin del cavall de fusta que els grecs havien deixat com a retirada. Més endavant ell i els seus fills van morir a causa d'unes serps, i és interpretat com un càstig diví. Hi ha altres versions, com la de la mitologia grega, segons la qual Laocoont era un sacerdot del déu Apol·lo i va morir com a conseqüència de casar-se sense permís del seu déu.

Funció

Podem observar com, en època hel·lenística, les persones riques col·leccionaven obres d'art i, per tant, els artistes es van anar fent més famosos. Aquesta obra va ser feta com a element decoratiu del palau d'un emperador. El que vol transmetre l'escultor és que dominava la tècnica.

Comparació amb estils precedents i posteriors

Trobem influències clàssiques (frontalitat de la peça, anatomia dels cossos...). L'escola de Rodes pot ser comparada amb la de Pèrgam. Aquesta obra va influir en obres posteriors (sobretot en obres romanes), també en el Renaixement (obres de maduresa de Miquel Àngel) i en l'escultura barroca.