Le Déjeuner sur l'Herbe de Manet: Anàlisi i Context

FITXA 30: Le Déjeuner sur l'Herbe

FITXA TÈCNICA

• Títol: Le Déjeuner sur l'Herbe
• Autor: Édouard Manet (París, 1832 – 1883)
• Cronologia: 1863
• Estil: Realista-Impressionista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Escena costumista
• Localització: Museu d'Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC

• Cronologia: 1863
• Context: L'anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va reunir totes les forces d'ordre i va suposar el desencís de tota la massa social i també dels artistes, fins a l'adveniment de la Tercera República l'any 1870. Le Déjeuner sur l'Herbe va ser desestimat pel jurat del Salon de 1863, però va ser exposat juntament amb altres obres rebutjades al Salon des Refusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

Fets històrics i culturals:

• L'últim terç del segle XIX, l'increment dels moviments nacionals va suposar, a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d'Alemanya i d'Itàlia.
• Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865).
• Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867).
• Primer Concili Vaticà: dogma de la infal·libilitat del papa (1869).
• El positivisme filosòfic d'Auguste Comte (1798-1857), que considerava l'observació i l'experiència com les úniques fonts de coneixement, va incidir en el pensament dels artistes realistes, que s'enfrontaven a tota especulació subjectiva.
• Importància de la crítica d'art.
• Auge de les exposicions universals.

Situació internacional i cultural: La fi del segle XIX és un moment d'auge dels moviments nacionals (unificació italiana i alemanya); es produeix la Guerra de Secessió americana (1861-65) i el moviment obrer s'internacionalitza. Es fa el Primer Concili Vaticà (1869), i s'aprova el dogma de la infal·libilitat del Papa, en resposta a la situació de canvi que es viu en el moment i com un intent de mantenir l'statu quo. Art: En aquest moment pren importància la crítica d'art: cada cop més públic anava als salons i calia l'opinió d'algun entès que els orientés.

ESTIL

L'obra és d'estil realista-impressionista, dos estils que es van donar a França a finals del segle XIX. Es caracteritzen per la importància de la llum i la seva incidència en els cossos (impressionisme) i pels enquadraments casuals i per mostrar la realitat tal com és (realisme).

DESCRIPCIÓ FORMAL

• Figures escassament modelades, gairebé planes.
• Acabat detallat en algunes zones, en altres la pinzellada és solta i marcada.
• Composició estructurada en 3 plans sobreposats: a sota, una panera amb fruites, pa i vestits de dues dones; al centre, una dona nua que mira l'espectador i dos homes vestits, i darrere, una altra dona, amb roba interior remullant-se en un rierol.
• 3 escenes incloses en un triangle compositiu format per perspectiva lineal, el punt de fuga (tros de cel pintat a la part alta de la tela). Composició tancada i unitària.
• Predomina el verd amb el blanc, l'ocre i el morat. Colors plans i no s'utilitza el clarobscur. Tonalitats verdoses donen sensació de transparència a l'aigua i les blavoses a la clariana del fons. Tractament innovador del color, que anuncia l'impressionisme.
• El focus de llum incideix sobre el grup, sense crear ombres. Representa la llum i les ombres per mitjà de la gradació tonal del color. El negre i el blanc predominen en les figures centrals i donen un contrapunt lumínic.
• Utilitza l'oposició violenta de tonalitats.
• Hi ha manca d'unitat i dispersió (escena central), cada personatge sembla aïllat en el seu món, no es miren entre ells. La noia mira l'espectador, l'home de l'esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat.
• No hi ha perspectiva clàssica, el fons és com un esbós.
• Presenta algunes deficiències formals que van ser molt criticades: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, la dona que es banya aparenta surar en l'aire. La postura del nu resulta poc coherent.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• Es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, als boscos a la vora del Sena.
• Els personatges són individus reals del cercle d'amistats de l'autor (el germà, un escultor, la seva esposa, la model Victorine Meurent) que van posar per a ell.
• Ha estat interpretat com un manifest en imatges del que la pintura moderna havia de ser per a Manet. No ocultar la contemporaneïtat, llibertat de l'artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives. Sabia que la seva obra provocaria escàndol i pren una postura deliberadament provocadora.
• Ruptura de la perspectiva renaixentista, crea espai a través de la llum i el color.
• Va ser mal rebuda per la majoria d'entesos. Moralment, es considerava de mal gust, no pel nu femení sinó perquè es reservaven per a temes de mitologia. Un nu contextualitzat en la realitat quotidiana es va veure com una mena d'apologia del llibertinatge. Artísticament, a les deficiències abans esmentades, intolerables en una època en què la perfecció tècnica es valorava molt, s'hi afegia el format del quadre, reservat per als temes "grans" i inapropiat per a temes "menors".

MODELS I INFLUÈNCIES

• L'obra perduda El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Ticià, també atribuïda a Giorgione, són els referents bàsics de l'obra de Manet.
• Influència dominada per la pintura veneciana del segle XVI i pel barroc espanyol, especialment Velázquez. Va rebre influència de l'art japonès.
• Admirat pels impressionistes per la manera de tractar la llum i el color, l'aportació de Manet a l'art modern va anar molt més lluny. La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a collage, és l'origen dels plantejaments especials de Cézanne i del Cubisme.