Leandre Cristòfol: Anàlisi de l'escultura surrealista "Nit de Lluna"

Nit de Lluna: Context i Trajectòria de l'Autor

Autor: Leandre Cristòfol

Leandre Cristòfol es traslladà a Lleida per aprendre els oficis d'ebenista i fuster. Aquesta activitat li despertà l'interès per l'art. L'any 1933 exposà per primera vegada a Lleida.

Formació i Experimentació Surrealista

Amb formació autodidacta, la seva obra es va centrar en l'experimentació personal en l'àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista. En aquest sentit, l'escultor lleidatà va participar en esdeveniments clau:

• L'Exposició Logicofobista (1936).
• Dues mostres surrealistes a París i Tòquio (1938).

La Guerra Civil va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al 1952, quan va viatjar a París gràcies a una beca del Cercle Maillol. Cinc anys més tard, Leandre Cristòfol va reprendre la seva feina de caràcter experimental, una aportació de gran vàlua per a l'art català.

Reconeixements a la seva Aportació Artística

• Creu de Sant Jordi (1983).
• Premi Nacional de les Arts Plàstiques (1990).

Descripció Formal de l'Escultura "Nit de Lluna"

L'obra *Nit de Lluna* col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, també de fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida.

Descontextualització i Joc de Contrastos

D'altra banda, malgrat que com a objectes d'ús puguin tenir una certa relació, s'integren en un nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica. El títol de l'obra reforça aquesta idea en proposar una lectura d'aquests dos elements com a contraposició:

• La rigidesa i la línia recta del fus.
• La mobilitat i la línia corba de l'ou.

Aquests elements es retallen sobre un horitzó imprecís. Per tant, l'artista és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal i funcional dels elements.

Relació amb "L'aureola astral i impassible està a punt de sortir"

Aquesta mateixa descontextualització, així com la senzillesa compositiva de l'obra, és utilitzada també per l'autor en una altra escultura relacionada amb aquesta, *L'aureola astral i impassible està a punt de sortir*. En aquesta altra obra, l'artista també integra dos elements i repeteix el joc de contrastos en la composició:

• Un dels elements, una construcció feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques i etèries.
• L'altre, un esberlacanyes de fusta d'olivera (una eina que els cistellaires feien servir per partir les canyes en tires), és petit, de forma troncocònica i massís.