Lesions medul·lars: Causes, tipus i tractaments

Biologia2,9 KB

Lesions medul·lars

Causes principals de les lesions medul·lars

Al món hi ha 130.000 casos de lesions medul·lars. Les causes principals es distribueixen de la següent manera:

  • 50%: Accidents de trànsit
  • 24%: Caigudes
  • 17%: Altres causes
  • 6%: Esports
  • 3%: Esports extrems

Tipus de lesió medul·lar

La monoplegia és la paràlisi d'un sol membre. Generalment, afecta els braços.

L'hemiplegia: Afecta la meitat del tronc i les extremitats del mateix costat. Pot haver-hi tremolors, debilitació sensorial i cognitiva (coneixement) i problemes en la parla.

Paraplègia: Nivell toràcic i lumbar

Pot comportar altres efectes secundaris com:

  • Espasmes.
  • Dolor.
  • Pèrdua de control de la funció intestinal.
  • Pèrdua de control de la bufeta de l'orina.

Tetraplègia: Nivell cervical

Aquesta lesió afecta la musculatura respiratòria i presenta diverses manifestacions secundàries.

Símptomes d’una lesió medul·lar

  • Inflamació de la medul·la.
  • Els nervis de la medul·la espinal no poden enviar missatges entre el cervell i les diferents parts del cos tal com ho feien abans de la lesió.
  • Moviments involuntaris i/o nerviosos.

Conseqüències de la lesió

Són irreversibles, ja que la cèl·lula nerviosa és la més especialitzada de l'organisme i, quan aquesta mor, no es regenera. Altres aspectes clau són:

  • Avenços tecnològics per millorar la qualitat de vida.
  • Espasmes com a símptomes de recuperació.
  • La seva complexitat i estructura fan que la reparació quirúrgica sigui impossible.
  • Moviments involuntaris.
  • Afecten funcions d'altres òrgans del cos, com són els intestins, la bufeta, els ronyons, els pulmons o els òrgans sexuals.

Tractament en el gimnàs

Tots els pacients realitzaran els diferents exercicis amb un Marc de Jewett per a una major protecció de la zona lesionada.

Institut Guttmann: Centre de referència

L'objectiu de l'Institut Guttmann és millorar l'assistència personalitzada de cada pacient. És considerat l'hospital més avançat del món en aquest àmbit.

Futur i investigació: Cèl·lules mare

  • Cèl·lules mare embrionàries: Cromosomes no especialitzats en el cos embrionari (un 60% poden ser canceroses).
  • Cèl·lules mare adultes: Cromosomes especialitzats.
  • Objectius de la recerca: Trobar una bona font de cèl·lules mare, aconseguir la conversió de cèl·lules mare en cèl·lules especialitzades i tornar a formar les connexions que el pacient ha perdut.

Descarregar

PDF Word HTML