Estat Liberal vs. Estat Democràtic: Drets i Llibertats
Estat Liberal de Dret: Característiques Bàsiques
L'estat liberal de dret es defineix per quatre característiques fonamentals:
1. Imperi de la Llei
El poder del monarca se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble. L'estat es constitueix com a garant d'aquestes lleis i com a àrbitre imparcial en els conflictes d'interessos entre els individus.
- Poder judicial: Vetlla pel respecte i el compliment de les lleis establertes pel poder legislatiu i actua com a àrbitre en els conflictes entre particulars i grups.
2. Legalitat de l'Administració
L'administració ha de realitzar els seus actes d'acord amb la llei. Els funcionaris de l'estat han d'actuar respectant la legalitat vigent i estan sotmesos a les lleis com la resta de la ciutadania.
3. Garantia de Drets i Llibertats Fonamentals
L'estat té l'obligació de protegir i garantir un conjunt de drets universals o consubstancials a la naturalesa humana. En l'estat liberal, aquests drets són fonamentalment dos:
- La propietat: Exigeix que l'estat protegeixi la vida i les possessions dels ciutadans, i que mantingui la pau i la seguretat de la justícia.
- La llibertat: Fa referència al conjunt de llibertats individuals.
4. Dèficits de l'Estat Liberal
L'estat liberal presentava dos dèficits principals:
- Dèficit democràtic: El dret de vot estava condicionat a la possessió de propietats i al nivell d'educació.
- Dèficit social: El funcionament del mercat en l'economia generava grans desigualtats. Tot i que existia una igualtat legal en el pla formal, les desigualtats socials i econòmiques impedien una igualtat d'oportunitats real entre els ciutadans.
Estat Democràtic de Dret: Evolució i Canvis
A la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, els teòrics liberals van assumir, pressionats per les reivindicacions dels moviments populars i socialistes, la necessitat de reconèixer el dret de vot amb independència del nivell de renda dels individus (sufragi universal).
L'impuls de la lluita pels drets de la dona en l'últim terç del segle XIX va incloure, entre les seves reivindicacions, el dret a vot. El sufragisme va mobilitzar dones de diferents classes socials i ideologies entorn d'aquest objectiu comú.
La democratització de l'estat liberal va propiciar la inclusió de les capes més populars dins del concepte de ciutadania i els va garantir els mateixos drets polítics, que també inclouen la sindicació i la vaga.