Liberalisme al Segle XIX: Principis, Economia i Crítiques

El Liberalisme al Segle XIX: Principis i Evolució

Al llarg del segle XIX, hi va haver una sèrie de transformacions en l’Antic Règim que s’inspiraven en una nova forma d’entendre el món, coneguda com a liberalisme.

Els principis liberals van ser capitals en la lluita contra l’absolutisme per part de la burgesia i les classes populars. Aquesta nova ideologia, que plantejava un canvi en l’Antic Règim, es basava en tres idees bàsiques:

Principis Fonamentals del Liberalisme

• La defensa dels drets naturals inalienables: Els que eren considerats súbdits del rei durant l’Antic Règim passen a ser, sota la concepció liberal, ciutadans que, pel sol fet de ser persones, posseeixen uns drets naturals (la vida, la llibertat, la propietat o la igualtat davant la llei).
• La sobirania nacional: El liberalisme és contrari al principi de la monarquia absoluta i defensa el dret de la nació a ser sobirana i a dirigir el seu propi destí.
• La divisió de poders: Enfront la monarquia absoluta, que acaparava tot el poder, el liberalisme proposa la divisió del poder legislatiu, l’executiu i el judicial.

Aquests principis, que inspirarien el nou marc polític recollit en les constitucions, regularan les relacions entre els ciutadans i garantiran els drets conquerits davant el poder reial. Les constitucions es desplegaran a través de lleis i codis que regularan els principis jurídics de l’Estat liberal. A poc a poc, es passarà d’una societat estamental a una societat organitzada en classes. La burgesia passarà a ser la classe hegemònica i màxima defensora del liberalisme.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

Les idees liberals suposen una nova concepció econòmica que coneixem com a liberalisme econòmic i capitalisme.

Adam Smith i la Riquesa de les Nacions

El principal defensor d’aquesta ideologia econòmica va ser Adam Smith, qui plantejava un món perfecte, però no és així, perquè en la realitat no tots som iguals. En el context de les noves idees liberals, es fa referència al mercantilisme, que pretenia salvaguardar la riquesa d’un determinat territori a través del reforçament del comerç i la creació de manufactures reials, evitant la sortida del país de l’or i la plata. Aquest era un sistema ple de traves i reglamentacions en la vida econòmica.

Adam Smith afirmarà que la riquesa de les nacions depenia de la capacitat productiva d’un país en tots els sectors econòmics, és a dir, de la suma dels esforços individuals dels habitants en totes les parcel·les productives. En el liberalisme, es passarà d’una economia d’autoconsum a una economia en la qual es produeix per vendre. Per a Adam Smith, el mercat havia de funcionar mitjançant un acord entre els treballadors i el seu empresari, sense cap entrebanc.

Crítiques al Liberalisme al Segle XIX

Al llarg del segle XIX, a Europa també rebrà crítiques:

• D’una banda, apareixerà un liberalisme més democràtic, partidari d’aprofundir en les idees de llibertat i d’igualtat.
• D’altra banda, apareixerà un rebuig al mateix liberalisme per part del marxisme i l’anarquisme, que consideraran que no hi ha prou igualtat dels ciutadans davant la llei mentre no existeixi igualtat davant la propietat, i indicaran que l’Estat liberal representa la burgesia capitalista.