Liberalisme i Capitalisme: Principis i Transició Econòmica
Liberalisme i Capitalisme: Bases del Nou Sistema Econòmic
La Revolució Industrial va imposar el capitalisme, un nou sistema econòmic basat en el liberalisme econòmic, una doctrina fonamentada en la iniciativa privada.
A finals del segle XVIII, una sèrie de pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic:
Principis Fonamentals del Liberalisme Econòmic
- L'Estat no ha d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el desenvolupament lliure dels interessos particulars.
- El motor de l'economia és l'interès personal i la recerca del màxim benefici.
- Els interessos s'equilibren gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.
Estructura i Dinàmica del Capitalisme Industrial
- El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït, la burgesia.
- Els treballadors de les fàbriques, els obrers, sense propietats, treballen a canvi d’un salari.
- En aquest sistema, l’oferta augmenta més ràpidament que la demanda (sobreproducció), provocant la fallida de les empreses que acumulen massa estocs.
- Això produeix crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La conseqüència directa és l’augment de l’atur.
Comparativa de Sistemes Econòmics
L'Antic Règim Econòmic
- Base: Rural i agrícola.
- Propietat: Vinculada dels mitjans de producció (no es poden comprar ni vendre).
- Control: Control econòmic de la producció exercit pels Gremis (sense llibertat ni competència).
- Tecnologia: Endarreriment tecnològic; poca o nul·la innovació.
- Crisis: Crisis de Subsistència (manca de productes, fam, malalties, mort).
El Nou Sistema Econòmic: El Capitalisme
- Base: Urbà i industrial.
- Propietat: Privada dels mitjans de producció (es poden comprar i vendre).
- Llibertat: Llibertat de producció i venda; lliure mercat i lliure competència. (Es respecta la iniciativa individual. L’Estat no intervé en l’economia).
- Tecnologia: Desenvolupament tecnològic continu per produir més, millor i amb menys costos. (Competència per dominar el mercat).
- Crisis: Crisis de sobreproducció (es produeix més del que es pot consumir, tancament d'indústries, atur).
La Segona Revolució Industrial (Noves Fonts i Indústries)
A finals del segle XIX, el món inicia una nova fase del procés d’industrialització, coneguda com la Segona Revolució Industrial. El lideratge econòmic va començar a ser compartit amb noves potències industrials: Alemanya, els Estats Units i el Japó.