Liberalisme Econòmic, Capitalisme i l'Ascens del Moviment Obrer
Liberalisme Econòmic i la Revolució Industrial
La Revolució Industrial va permetre el pas d'una economia limitada i mercantilista a una economia liberal, basada en els següents principis:
- Propietat privada: Lliure i sense limitacions, de la terra i els capitals.
- Lliure empresa: La lliure contractació de la mà d'obra i la lliure regulació del sistema productiu sense interferències de l'Estat.
- Mercat lliure: Regulat només pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda en l'intercanvi comercial.
Aquest context va propiciar que apareguessin intel·lectuals que defensaven el capitalisme.
Adam Smith i els fonaments del liberalisme
Smith va aportar idees noves per al pensament econòmic:
- Allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Defensava la iniciativa privada enfront de l'Estat.
- L'Estat s'havia de limitar a administrar la justícia, defensar el territori i fer aquelles obres que la iniciativa privada no duia a terme.
- La riquesa procedia del treball humà.
Smith pensava que a llarg termini la prosperitat arribaria a totes les classes socials.
El Sistema Capitalista i la seva consolidació
El sistema es basa en les regles del liberalisme econòmic i la no-intervenció de l'Estat. La indústria artesanal va ser substituïda per una producció massiva de mercaderies. Per desenvolupar i crear empreses, es van crear els bancs i es van potenciar les borses de valors.
Transformacions socials clau
- Societat de base industrial i de serveis, amb un gran desenvolupament urbà.
- Societat de classes, basada en la riquesa: Burgesia i Proletariat.
- Millora del benestar general.
La Burgesia i el Proletariat
El nou sistema es caracteritzava per l'ús del maquinisme i l'escassa qualificació de la mà d'obra.
Condicions laborals dures del proletariat
- Acomiadament lliure.
- Llargues jornades laborals (fins a 14 hores).
- Salaris injustos.
- Treball infantil.
- Perill constant d'accidents i malalties.
- Disciplina laboral molt rígida.
L'Inici del Moviment Obrer
Les dures condicions de vida i el treball dels obrers industrials van empènyer una part dels treballadors a organitzar-se per lluitar contra aquests abusos.
Formes de protesta i organització
- Protestes i vagues.
- Ludisme: Destrucció de maquinària moderna (Exemples: Alcoi, 1820; Barcelona, 1835).
- Primeres organitzacions: Societats fraternals i societats de protecció mútua. Aquests treballadors eren més combatius.
- Trade Unions (1830).
- Gran Sindicat Nacional (1834).
Resposta dels governs i els patrons
- Augment de la repressió.
- Negativa a contractar treballadors afiliats.
- Prohibició de les organitzacions obreres (Combination Laws).
- Execució de ludites.
- La Massacre de Peterloo.
El Moviment Obrer Revolucionari
Aquest moviment incloïa diverses ideologies i objectius:
- Ideologies principals: Socialisme utòpic, Socialisme Marxista i Anarquisme.
- Objectiu principal: Destrucció del capitalisme.
- Reivindicacions:
- Abolició de la propietat privada dels mitjans de producció.
- Igualtat econòmica i social.