Liberalisme Econòmic, Capitalisme i l'Ascens del Moviment Obrer

Ciències socials3,53 KB

Liberalisme Econòmic i la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va permetre el pas d'una economia limitada i mercantilista a una economia liberal, basada en els següents principis:

  • Propietat privada: Lliure i sense limitacions, de la terra i els capitals.
  • Lliure empresa: La lliure contractació de la mà d'obra i la lliure regulació del sistema productiu sense interferències de l'Estat.
  • Mercat lliure: Regulat només pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda en l'intercanvi comercial.

Aquest context va propiciar que apareguessin intel·lectuals que defensaven el capitalisme.

Adam Smith i els fonaments del liberalisme

Smith va aportar idees noves per al pensament econòmic:

  • Allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Defensava la iniciativa privada enfront de l'Estat.
  • L'Estat s'havia de limitar a administrar la justícia, defensar el territori i fer aquelles obres que la iniciativa privada no duia a terme.
  • La riquesa procedia del treball humà.

Smith pensava que a llarg termini la prosperitat arribaria a totes les classes socials.

El Sistema Capitalista i la seva consolidació

El sistema es basa en les regles del liberalisme econòmic i la no-intervenció de l'Estat. La indústria artesanal va ser substituïda per una producció massiva de mercaderies. Per desenvolupar i crear empreses, es van crear els bancs i es van potenciar les borses de valors.

Transformacions socials clau

  • Societat de base industrial i de serveis, amb un gran desenvolupament urbà.
  • Societat de classes, basada en la riquesa: Burgesia i Proletariat.
  • Millora del benestar general.

La Burgesia i el Proletariat

El nou sistema es caracteritzava per l'ús del maquinisme i l'escassa qualificació de la mà d'obra.

Condicions laborals dures del proletariat

  • Acomiadament lliure.
  • Llargues jornades laborals (fins a 14 hores).
  • Salaris injustos.
  • Treball infantil.
  • Perill constant d'accidents i malalties.
  • Disciplina laboral molt rígida.

L'Inici del Moviment Obrer

Les dures condicions de vida i el treball dels obrers industrials van empènyer una part dels treballadors a organitzar-se per lluitar contra aquests abusos.

Formes de protesta i organització

  • Protestes i vagues.
  • Ludisme: Destrucció de maquinària moderna (Exemples: Alcoi, 1820; Barcelona, 1835).
  • Primeres organitzacions: Societats fraternals i societats de protecció mútua. Aquests treballadors eren més combatius.
    • Trade Unions (1830).
    • Gran Sindicat Nacional (1834).

Resposta dels governs i els patrons

  • Augment de la repressió.
  • Negativa a contractar treballadors afiliats.
  • Prohibició de les organitzacions obreres (Combination Laws).
  • Execució de ludites.
  • La Massacre de Peterloo.

El Moviment Obrer Revolucionari

Aquest moviment incloïa diverses ideologies i objectius:

  • Ideologies principals: Socialisme utòpic, Socialisme Marxista i Anarquisme.
  • Objectiu principal: Destrucció del capitalisme.
  • Reivindicacions:
    • Abolició de la propietat privada dels mitjans de producció.
    • Igualtat econòmica i social.

Descarregar

PDF Word HTML