Liberalisme a Espanya: Moderats i Progressistes (Segle XIX)

Els Moderats: Ideologia i Base Social del Liberalisme

Els moderats, antics afrancesats, es definien a si mateixos com a «persones d’ordre». La seva base social la formaven:

Base Social dels Moderats

• Terratinents i propietaris
• Alta burgesia
• Intel·lectuals conservadors
• Comandament de l’exèrcit
• Restes de la vella noblesa i el clergat

Principis Polítics i Socials dels Moderats

Defensaven el dret a la propietat com a garantia de l’ordre que volien defensar i preservar, per això restringien el sufragi en funció de la riquesa dels electors. Consideraven la llibertat com un bé individual, però hi feien passar per davant els principis d’autoritat i ordre social, de manera que desconfiaven de la participació de les masses en la política, que havia d’estar en mans de la minoria propietària i il·lustrada.

Entenien la sobirania de forma restrictiva, compartida entre les Corts i la monarquia, a la qual li atorgaven amplis poders d’intervenció en la vida política:

Poders de la Monarquia

• Nomenar ministres
• Dissoldre les Corts
• Vetar lleis

A la vegada, defensaven el bicameralisme perquè la cambra alta (dels pròcers) realitzés una segona lectura moderada i conservadora de les lleis. També es mostraven partidaris de limitar els drets individuals, però especialment els col·lectius com:

Drets Col·lectius Restringits

• Llibertats de premsa
• Llibertat d’opinió
• Llibertat de reunió i associació

Finalment, defensaven la confessionalitat de l’Estat, atorgaven a l’Església catòlica una gran influència social i representaven, en definitiva, l’opció més clerical del liberalisme.

Els Progressistes: Reformisme i Sobirania Nacional

Els progressistes es consideraven a si mateixos com els «defensors de la llibertat». Escindits del liberalisme conservador durant el Trienni Liberal, la seva base social la formaven:

Base Social dels Progressistes

• Mitjana i petita burgesia
• Oficialitat mitjana de l’exèrcit
• Classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals, etc.)

Tots ells tenien com a denominador comú l’esperit de reforma de l’Estat.

Dirigents Destacats

• Juan Álvarez Mendizábal
• Calatrava
• Madoz
• Almodóvar
• Baldomero Espartero
• Joan Prim

Principis Polítics i Socials dels Progressistes

Defensaven el principi de la sobirania nacional com a font de legitimitat i el predomini del poder legislatiu, les Corts, en el sistema polític com a representants populars, mentre que rebutjaven la intervenció de la Corona en la vida política per atribuir-li només una funció moderadora.

Defensaven la unicameralitat del parlament, però un cop van acceptar la presència d’una cambra alta, demanarien que els seus representants també fossin escollits per sufragi. També eren partidaris d’enfortir els poders locals:

Enfortiment dels Poders Locals

• Ajuntaments electius
• Milícia Nacional

I d’ampliar els drets individuals i col·lectius:

Ampliació de Drets

• Llibertat de premsa
• Llibertat d’opinió
• Llibertat de religió

Mantenien el principi del sufragi censatari, però defensaven l’ampliació del cos electoral. Propugnaven la necessitat d’una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada i preconitzaven limitar la influència social de l’Església.