El Liberalisme de John Locke: Llei Natural i Divisió de Poders

La llei natural: 

- Jo tinc el dret de la llibertat, i tinc ‘obligació de respectar les dels demés. 

- Déu ens ha creat i ens ha posat a l’abast tots els recursos necessaris i tenim el dret d'utilitzar aquests recursos. El títol de propietat es treball.

- El motiu pel qual els humans prefereixen viure en societat malgrat el nostre naturalesa individualista: a salvaguardar les nostres lleis. 

El pacte: 

És el concepte clau del liberalisme, es la ciutadania que atorga el poder.  Governar no és fer només lleis, és també la necessitat d’algú que digui les necessitats necessàries per a poder portar a fi les lleis propostes. I això ho fa el poder executiu.

Un estat liberal sera: aquell que esta dividit en sector i que cadascú tingues el seu treball, això es fa amb l’objectiu de no fer cap corrupció. 

El poder federatiu: el poder de les aliances.

En el cas espanyol: el poder legislatiu (congreso o senado de los diputados), el poder executiu (govern: els ministres i els seus presidents) i el tercer poder (els jutges).

Liberalisme economic: es el capitalisme, és aquella doctrina econòmica que defensa un seguit d’articles i lleis.

Liberalisme polític: ideologia política que defensa una divisió de poder, defensa una tolerancia a la religió.

Dissolució del govern: 

· Causa externa: En ser conquerit l’Estat per un Estat enemic.

· Causa interna: Sempre que el legislatiu sigui modificat arbitràriament o està sota un poder absolut que li impedeix actuar lliurament.

Quan un govern queda dissolt per qualsevol d’aquestes causes la rebel·lió dels súbdits queda justificada.

Crítica a la llei natural:  En el Capítol II del Segon tractat del Govern Civil, Locke ens parla de la situació natural de l’ésser humà, de “l’estat de natura”. En aquest estat els homes són lliures, disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats sempre que respectin el dels altres. Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena la “llei natural”. La llei natural, que és a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que: tot essent lliures i iguals, ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, la llibertat o els béns materials dels altres. La llei natural que, per Locke, també serà el fonament de la legislació de les societats polítiques té, dins del seu sistema de pensament, la categoria de principi universal, natural, racional i diví, és un principi legitimat amb anterioritat a qualsevol sistema polític. El problema d’aquesta teoria és que segons sembla, Locke decideix donar un tracte diferent aquest principi que a d’altres. Locke en la seva teoria del coneixement critica qualsevol mena d’innatisme: només la nostra experiència, individual i subjectiva, ens possibilita la formació d’idees. Això significa que no existeixen les idees innates: quan naixem, la nostra ment és com una  white paper, una pissarra buida on no hi ha imprès res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostra experiència. Si tinguéssim idees innates, les tindria tothom, serien universals, i no és així. Per tant, la nostra comprensió del món es construeix només a partir de l’experiència. La posició empirista de Locke queda clara, però aleshores, si no existeix cap principi innat, cap idea o principi anterior a la nostra experiència, com pot defensar l’existència d’una llei natural en els seus tractats polítics? Aquí ens trobem amb una inconsistència, ja que la posició i el criteri que defensarà en la seva teoria del coneixement no acaba d’encaixar amb un dels principis fonamentals de la seva política: la concepció de la llei natural.

Crítica al liberalisme: Locke és considerat un dels pares del liberalisme per la seva defensa dels drets individuals i de la propietat privada. Val a dir, que en el seu temps les seves idees polítiques van ser considerades força revolucionàries i progressistes: va criticar a tort i a dret els abusos dels règims absolutistes decantant-se a favor d’una societat política regida per la llei de la majoria. Gran part de les  idees de Locke es van realitzar amb el triomf de la Revolució gloriosa el 1688 amb la qual es va aconseguir restringir fortament l’autoritat del monarca i donant més poders i autonomia al parlament anglès. 150 anys més tard, Karl Marx, en un context social i econòmic bastant distant on la gran propietat i el proletariat obrer (explotat i empobrit pels abusos dels grans propietaris capitalistes) s’oposarà al liberalisme i a les idees que van defensar els primers pensadors liberals com Locke. Marx el critica perquè situa a la propietat privada en un dels llocs més alts de les necessitats socials (quan aquesta hauria de ser abolida perquè és la base de l’opressió de l’home). El liberalisme, per ell, és la doctrina on els interessos col·lectius queden limitats per les finalitats particulars i Locke és el teoritzador d’aquest individualisme burgès.

La divisió de poders: Defensa la divisió de poders, ja que així garanteix que no hi hagi corupcions. 

- Poder legislatius: capacitat d'elaborar les lleis, i aquesta capacitat la té el parlament. La seva finalitat/funció es que siguin justes, hi han d’estar per protegir la llei moral natural. I si no ho fan son injustes, fent així una revelació si no es compleixen. 

- Poder executiu: Aquest poder es el que fa és portar les lleis aquestes a la pràctica, fent-les realitat. El monarca també té el càrrec de jutjar-los i castigar-los (actualment es els tribunals).

- Poder federatiu: És l’encarregat de la seguretat, les aliances, el comerç internacional, etc. Avui dia seria el ministre de asuntos sociales/extranjeros.