Líders de la Segona República i l'Art del Segle XX

Líders Polítics de la Segona República i la Restauració

• Manuel Azaña: Segon president de la Segona República Espanyola i president del govern d'Espanya. És conegut per les reformes que va implementar durant la seva estada al govern en el bienni reformista.
• Niceto Alcalá-Zamora: President del govern provisional de la Segona República i president de la República des del seu inici fins a la seva fi. Continuà les reformes establertes en el govern provisional.
• Antonio Maura: Líder del Partit Conservador en el torn dinàstic. Pretenia arribar a un acord amb la Lliga Regionalista. Va impulsar la Llei de colonització interior per reactivar la indústria. Dimiteix l'any 1909 i el substitueix Eduardo Dato.
• José Canalejas: Líder del Partit Liberal en el torn dinàstic. Va aprovar lleis de caràcter social (laborals) i el projecte de la Mancomunitat. En política exterior, destaca la repartició del Marroc amb França, i en política interior, la regulació de les ordres religioses.
• Lluís Companys: Fundador del Partit Republicà Català (1917), primer president del Parlament de Catalunya i posterior president de la Generalitat. Durant els fets d'octubre de 1934, proclama l'Estat Català; és detingut i alliberat uns dies després.
• Francesc Macià: President de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors del Partit Republicà Català juntament amb Lluís Companys.
• Alejandro Lerroux: President del Consell de Ministres i del Partit Republicà Radical. En el bienni conservador, es va endur la majoria dels vots en unir-se a la CEDA.
• José María Gil-Robles: President de la CEDA en les eleccions de 1933.
• Francisco Largo Caballero: Creador i president de la UGT i la CNT. Cap de les insurreccions.
• Lluís Domènech i Montaner: Creador del Centre Nacionalista Republicà (1906).

Moviments Artístics de la Postguerra i Contemporanis

Informalisme (1950-1960)

Destaquen autors com Lucio Fontana i Antoni Tàpies.

Expressionisme abstracte

Representat per figures com Kooning, Pollock i Rothko.

Nova figuració

Francis Bacon i Lucian Freud (retrats, pintures sense sentiment i realçament de la matèria).

Art Pop (1960-1980)

• Roy Lichtenstein: Ús de la ironia, llenguatge de còmic i colors artificials.
• Andy Warhol: Icona del moviment pop.
• Richard Hamilton: Colors cridaners, temàtica d'urbanització i humor.

Minimalisme (1965)

Representat per Donald Judd i Richard Serra.

Art Povera (finals dels 60)

Mario Merz: Conegut pels seus iglús, deconstrueix la tradició escultòrica.