La Lírica Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Gèneres Clau

La Lírica Trobadoresca: Origen i Context

La lírica trobadoresca dels territoris catalans es va interpretar en llengua provençal (occità). Va ser la llengua de poesia fins al segle XV.

Causes de l'ús del Provençal

• El gran prestigi i l'èxit que la poesia trobadoresca va aconseguir a tota Europa Occidental i fins i tot a Palestina.
• La proximitat geogràfica va reforçar les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.
• Les similituds entre el català i l'occità van afavorir l'ús d'aquest darrer pels trobadors catalans.

Característiques de la Poesia Feudal

La poesia feudal era culta i de tema profà: parlava de l'amor, de la guerra, de les alegries i tristeses de la gent d'aquell temps. Reflectia els ideals de la societat feudal: l'amor i la guerra.

L'Amor Cortès: Ideologia i Rols

L'amor cortès és el terme que designa la ideologia d'amor característica de la poesia trobadoresca. El trobador trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme.

Rols en l'Amor Cortès

• L'amant (trobador): Es converteix en un hom de la senyora que estimava, anomenada midons. Adopta una actitud de súplica davant la dama, a qui honora a través de la poesia i de qui demana els seus favors.
• La senyora (midons): Havia de ser noble i estar casada, fet que complicava la relació. És un ésser excel·lent: bella, bona i poderosa. És una dona casada i amb drets legals.
• El senyor/feudal: Té una situació social clarament superior a la del vassall que ret homenatge.
• El vassall: Jura fidelitat al seu senyor, a qui defensarà amb les armes si cal. Tot depèn dels seus favors.
• El gilós: El marit de la senyora, que no acceptava o no permetia la cortesia entre la seva dona i el trobador.
• Els lausengiers o maldisents: Són els delators o espies, enemics dels trobadors, que s'interposen entre els dos amants, fent que el marit conegui l'èxit del joc galant.

Figures Clau de la Lírica Trobadoresca

• Trobador: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia pertànyer a la classe alta (noblesa) o a la classe baixa. En aquest últim cas, es van convertir en professionals i van viure d'aquest art. Els nobles componien cançons per plaer, ja que per a ells trobar era una recreació.
• Joglar: Recitava poemes públics compostos pels trobadors. Era de classe social baixa i es dedicava professionalment. També ballava, tocava instruments o portava mascotes.
  • Els especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics i estaven al servei d'un o més trobadors.
  • Els joglars èpics recitaven cançons de gesta.

Estils de l'Art de Trobar

L'art de trobar tenia 3 estils diferents:

• Trobar leu: Expressió simple i a l'abast del públic.
• Trobar clus: Expressió tancada, difícil d'entendre.
• Trobar ric: Expressió refinada.

Els trobadors havien d'ajustar-se al precepte (formal i temàtic). Les composicions eren fetes per complaure un públic que demanava temes ja coneguts. Volien aconseguir un efecte estètic i no buscaven ser originals en la comunicació.

Gèneres Poètics Trobadorescos

• Cançó: Subgènere poètic de llenguatge subtil i connotatiu que lloa una dama seguint les directrius de l'amor cortès. Cada cançó requeria la seva pròpia melodia, adequada als sentiments del trobador. Solia tenir de 5 a 7 estrofes.
• Pastorella: Composició dialogada que presenta un diàleg entre un cavaller i una pastora, on el cavaller intenta seduir-la. Reflecteix les respectives maneres de parlar del cavaller i la pastora, caracteritzada per un enginy que fa sortir de la situació en què es troba.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels amants que, després de passar la nit junts, s'han de separar perquè no els descobreixin.
• Viadera: Gènere que s’inspira en la cançó popular paral·lelística, és a dir, dues sèries breus d’estrofes de dos versos, cadascuna amb la seva pròpia rima.
• Sirventès:
  • Sirventès moral: Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dona preceptes de comportament, i critica la degeneració dels costums dels cavallers.
  • Sirventès personal: Es tracta d’un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador.
  • Sirventès polític: El trobador es converteix en portaveu d’un país, d’un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.
• Plany: Composició en la qual el trobador lamenta la mort d'un personatge important. Incloïa l'elogi del difunt, l'oració per la seva ànima i, sovint, una lloança del successor.
• Debat poètic: Debat o discussió entre dos trobadors que defensen diferents opinions sobre temes amorosos, literaris, morals o polítics.