Literatura Àrab Valenciana i Orígens del Romanç

Literatura àrab valenciana

L'arribada dels àrabs al segle VIII va suposar un procés de substitució lingüística imposant l'àrab. Amb la conquesta de Jaume I (1238), durant els segles XII-XIII, es va produir una nova substitució lingüística que va eliminar progressivament l'àrab.

La cultura àrab va tenir una gran influència en l'Occident medieval i la Península Ibèrica. D'aquesta societat ens ha arribat:

• Textos d'Aristòtil traduïts a l'àrab.
• Receptari de sabers àrabs i avanços científics.
• Literatura d'imitació: Les mil i una nits, poesia àrab, Kalila i Bimna i el Waraq al (una barreja de tradicions àrabs i cristianes).

Poetes àrabs valencians

Destaquen els poetes anteriors i coetanis a la conquesta cristiana del regne valencià:

• Ar-Russafí
• Ibn Katipra d'Alzira
• Ibn al-Labbana d'Alonda
• Ibn Jafusa de Xàtiva (autor del Díwan, un recull de poemes similar a les cançons dels trobadors).

Cal destacar que la poesia trobadoresca va rebre una forta influència de l'herència àrab.

Els primers textos en romanç

Orígens i evolució

• S. III a.C. – V d.C.: Romanització (implantació del sistema polític, cultural i social romà).
• S. V – VII d.C.: Caiguda de l'Imperi Romà i invasió dels germànics. Es produeix una fragmentació del poder i s'accentuen les diferències entre el llatí vulgar oral i el llatí escrit.
• S. VII – VIII: Formació de les llengües romàniques.
• S. IX – X: Consolidació de les llengües.
• S. XI – XII: Inicis de les literatures romàniques.
• S. XII – XIII: Aparició dels noms de les llengües romàniques.

Factors de diferenciació

1. Intensitat de romanització: Diferències entre la costa mediterrània, l'interior i les zones perifèriques.
2. Procedència dels colonitzadors: Influència cultural i social.
3. Els substrats: Ibers, celtes, grecs i bascos.
4. Els superstrats: Francs, visigots i àrabs.
5. L'adstrat: Castellà, aragonès, francès i occità.

Evolució de la denominació lingüística

• Època de Jaume I: La llengua s'anomena pla, vulgar o romanç (ex. català i occità, amb un límit esborrós).
• S. XIV: Referència a la llengua com a català (encreuament amb la llengua occitana).
• S. XV (Segle d'Or): Denominació com a llengua valenciana.

Els primers textos conservats són, majoritàriament, escrits senzills i no literaris.