La Literatura Catalana al Segle XIX: Context, Renaixença i Gèneres
La literatura al segle XIX
L’època històrica que segueix a l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna s’anomena Edat Contemporània. S’inicia el 1789, amb la Revolució Francesa, i abraça els segles XIX i XX.
El context sociopolític del segle XIX
En els diversos territoris de llengua i cultura catalana, el segle XIX és un període contradictori en el terreny polític. D’una banda, es manté i s’intensifica la dependència respecte a altres nacions (Espanya i França). D’altra banda, però, es posen els fonaments que permetran, ja al segle XX, intentar recuperar una certa autonomia política.
En paral·lel a aquesta ambigüitat política, la societat experimenta una transformació radical a partir de la Revolució Industrial i de l’expansió colonial dels països europeus. Aquests fets propicien un gran desenvolupament del capitalisme i l’aparició de dues noves classes socials:
- La burgesia, que continua guanyant terreny a l’antiga aristocràcia i al clergat.
- Els obrers, que prenen consciència de pertànyer a la classe dels qui produeixen i que comencen a organitzar-se per defensar els seus drets.
Mentalitat social i idees liberals
Pel que fa a la mentalitat social dominant, cal dir que progressivament s’obren pas les idees de la Il·lustració, l’Enciclopedisme i la mateixa Revolució Francesa. La burgesia assumeix com a propis els plantejaments liberals, segons els quals la sobirania emana del poble i es plasma en una Constitució que estableix la divisió dels poders a l’interior de l’Estat i unes certes llibertats per als ciutadans. A la pràctica, els primers beneficiaris dels règims constitucionals naixents fou la mateixa burgesia.
La situació de la llengua catalana
Pel que fa a la llengua catalana, d’una banda continua sent la llengua d’ús familiar i social; però d’altra banda, recula en els usos públics oficials. La novetat fonamental del segle XIX és la convicció que el redreçament del país i el de la llengua són dos aspectes d’un mateix procés.
La Renaixença: recuperació i renovació literària
Durant el segle XIX, la literatura catalana mostra una gran vitalitat. El fet més rellevant del període és el moviment de la Renaixença, que es proposava dos objectius complementaris i íntimament relacionats:
- Recuperar els autors i les obres de la literatura catalana medieval.
- Emancipar la literatura culta dels models exclusivament castellans o francesos i obrir-la a les tendències més dinàmiques de la literatura europea de l’època.
Moviments literaris europeus influents
Aquests moviments són:
- El Romanticisme, que s’origina a Alemanya i s’expandeix per tot el continent.
- El Realisme, que pren una gran volada a França, però que també es manifesta amb força en altres literatures europees.
La renovació en els gèneres literaris
En els diversos gèneres s’aprecia aquesta doble voluntat de recuperació i renovació:
La Poesia i els Jocs Florals
En la poesia es restableixen els Jocs Florals, certamen líric d’origen medieval que entronca amb els trobadors i en el qual es premien composicions de tema amorós, religiós i patriòtic. Jacint Verdaguer és el poeta més representatiu d’aquest període.
El Teatre culte
En el camp teatral, es comença la producció culta en llengua catalana. El dramaturg més rellevant de l’època és Àngel Guimerà.
La Narrativa i la Novel·la
Finalment, també la narrativa, i concretament la novel·la, reapareix amb força en el panorama literari català. Narcís Oller és el novel·lista més significatiu del període.
Literatura popular i nous gèneres
Pel que fa a la literatura popular, es continua produint la transmissió oral de la literatura antiga, alhora que els erudits la recopilen i fan estudis sobre el Cançoner, el Romancer i la rondallística. A més, sorgeixen nous gèneres i manifestacions culturals:
- El periodisme.
- La cançó, desenvolupada a partir dels Cors de Clavé.
- El gènere dramàtic popular (el sainet i la comèdia costumista).
- La novel·la de fulletó.
- La premsa satírica.