Literatura catalana: autors, trajectòries i tendències culturals

Autors destacats de la literatura catalana

Benet — trajectòria i reconeixements

Benet — neix a BCN. Estudia filologia i lletres; matrícula d'art dramàtic. Guanya el premi Josep M. Segarra de teatre, el premi Nacional de literatura dramàtica i l'«Honor a les Lletres». Ha treballat com a guionista a TV3 i TVE, com en Poblenou. Mor el 2020. Inspiració realista, voluntat crònica i atenció a la modernitat.

Jaume Cabré — obres i trajectòria

Jaume Cabré — escriptor i guionista; fundador d'Ofèlia Dracs. Escriu La teranyina, inici del cicle de feixes: recuperació i reflexió. Temes recurrents a les seves obres: recuperació i reflexió. Escriu literatura juvenil i assaig (per exemple, Les incerteses sobre la creació del món). Té prestigi a Catalunya i és traduït per Europa.

Salvador Espriu — poètica i vida

Espriu — autor més personal de la literatura catalana, solidari i obsessionat amb la mort. Coneix el món clàssic, l'Antic Testament i l'antic Egipte. Obres de to greu i sarcàstic. Fill de notari; neix el 1913. Viu a Barcelona i estiueja a Arenys de Mar — marca la mort de la mare i de germans joves. Estudia dret i història antiga. El 1960 s'embarca cap al Mediterrani i sempre el recorda. Treballa de notari; arriba amb èxit, amb pell de brau; antifranquista. Mor 1986. Escriu des de jove, tant narrativa com poesia.

Oliver — ironia, humor i compromís

Oliver — escriu amb ironia, humor, sàtira i compromís sociopolític; després del franquisme denuncia. Neix a Sabadell el 1899 en una família burgesa. República, exili; el detenen al tornar i treballa en l'edició editorial. Mor 1986 i té molt prestigi en poesia. Escriu obres com Vacances pagades.

Ferrater — innovació i docència

Ferrater — cas únic en la postguerra: innovacions en poesia, crítica literària i docència universitària. Neix el 1922 en una família acomodada i viu el franquisme. Estudia filosofia i matemàtiques. Alcoholisme i suïcidi 1972. Llibres com Com menjat una cama i Teoria dels cossos. Poemes; va ser nou per la influència de la poesia anglesa. Personatge intel·ligent i amb capacitat de seducció fora del comú.

Context històric i tendències

Finals s. 70: transició i reconstrucció

Finals s. 70: fi de la dictadura + transició = recuperació d'autonomia i reconstrucció nacional que possibilita processos de normalització lingüística i cultural de la llengua i la literatura catalanes.

Diversitat i eclecticisme literari

Multiplicació de tendències i diversitat de comportaments: eclecticisme. Molta informació i accés a noves tecnologies multipliquen el ventall del que volem llegir.

Narrativa cosmopolita i exili

Narrativa cosmopolita: fenòmens d'exilis porten temes més trencadors del segle XX. Exemple: textualisme que incorpora temàtiques sexuals, homosexualitat, etc. Cultura popular i de masses.

Poesia: varietat i realitat social

Poesia: coincidència de l'autonomia i el fet poètic amb la realitat social. Es produeix una gran varietat de poètiques i de models a tenir en compte, a més de l'assimilació de grans tendències.

Revivals i activitats col·lectives als 90

Als 90 hi ha revifalla (revifada) de les lectures públiques de poemes i la valoració del gènere com a activitat col·lectiva.

Teatre: recuperació i professionalització

Teatre: recuperació del teatre musical i del mim; aparicions a la televisió; creació d'espais i infraestructures; impuls a la professionalització.

Dramatúrgia i presència en televisió

Esmentar els dramaturgs que apareixen en sèries de TV; revifada del teatre de text.

Observacions finals

• Text corregit ortogràficament i gramaticalment sense eliminar contingut.
• S'han mantingut les dades i les idees principals originals, amb ajustos de majúscules, signes de puntuació i accents.
• S'han afegit negretes i cursives per destacar noms, obres i conceptes rellevants per a SEO i llegibilitat.