La Literatura Catalana del Segle XIX: Renaixença i Corrents
Context Històric i Cultural de la Catalunya Moderna
La Revolució Industrial i la Revolució Francesa (1789-1799) són els trets fonamentals que van configurar el món contemporani, propagant les idees liberals. Aquest període va veure la caiguda de l’Antic Règim aristocràtic i l'ascens de la burgesia industrial i la classe obrera.
En l'àmbit cultural, es va produir la professionalització de l’escriptor, l'aparició de les indústries editorials, l'emergència d'autors compromesos i la consolidació de la premsa periòdica.
La Industrialització a Catalunya i els seus Impactes
Catalunya es va configurar com un país industrial, destacant el sector tèxtil amb les seves colònies i vapors. Aquesta transformació va donar lloc a una nova burgesia industrial i a una nova classe obrera. També va significar la incorporació de la dona al món de la indústria.
La Renaixença: Recuperació Cultural i Política
En aquest context, va sorgir el moviment de la Renaixença, amb la reintroducció dels Jocs Florals (1859, inspirats en els de 1323), l'augment de l'alfabetització i el desenvolupament del catalanisme polític. L'inici d'aquest moviment es marca amb “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.
Els objectius principals de la Renaixença eren:
- Conscienciar sobre la diglòssia existent (català vulgar, castellà culte) i la castellanització.
- Descobrir i divulgar la història medieval catalana.
- Recollir la tradició oral.
- Promoure la literatura culta.
- Impulsar la premsa en català i les institucions culturals.
- Unificar l'ortografia i la gramàtica catalanes.
- Aconseguir el reconeixement de la llengua i cultura catalanes.
Corrents Literaris del Segle XIX a Catalunya
Durant aquest període, van arribar a Catalunya importants corrents literaris europeus:
Romanticisme
El Romanticisme va sorgir en oposició als plantejaments de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Es va centrar en l'obra de creació pròpia i original, amb un fort èmfasi en la introspecció i la confessió subjectiva. Els seus trets inclouen un anhel de llibertat, una sensació d’inseguretat, la relativitat de tot, la imaginació, l'irracionalisme i una intensa relació amb la natura. L’artista romàntic es veia com un ésser superdotat, en comunió amb la terra i la tradició, amb una actitud principal d'evasió i l'exploració de temes absoluts.
Realisme
El Realisme es va caracteritzar pel desig del coneixement científic i la creença que la raó pot captar la realitat. A Catalunya, Narcís Oller és un dels seus exponents, tot i que la seva obra sovint deriva cap al Naturalisme.
Naturalisme
El Naturalisme va sorgir a França cap al 1870, influenciat pel positivisme. La novel·la naturalista es distingeix per la seva objectivitat, el determinisme, l'ús del mètode experimental i un estil descriptiu. Segons Émile Zola, el Naturalisme és una conseqüència fatal de l'evolució científica del segle.
Autors Clau de la Literatura Catalana Moderna
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Considerat el fundador de la literatura catalana moderna. Va guanyar els Jocs Florals el 1877 amb L’Atlàntida i és autor de Canigó (1885). La seva obra destaca per la força plàstica de les seves imatges.
Àngel Guimerà (1845-1924)
La seva primera obra va ser Gal·la Placídia. Va tenir una important militància en el catalanisme polític i un fort compromís amb el moviment de la Renaixença. La seva trajectòria es pot dividir en etapes: 1879-1890, 1890-1900 i 1900-1924.
Narcís Oller (1846-?)
Entre les seves obres més conegudes es troben La Papallona i L’Escanyapobres.