Literatura catalana dels anys 60 i 70: exili, realisme i compromís social

Tendencies més rellevants fins als 70

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, anaren sorgint editorials que instituïren premis que serviren d’estímul per als autors. L’exili va a ser en aquesta primera etapa, la vessant més important i creativa de la literatura catalana. Es pot parlar d’un doble exili dels autors d’aquesta generación: els qui eren fora deixaren constancia del seu dolor per haver hagut de marxar; els qui quedaren, deixaren també el seu testimoni del món ingrat en què hagueren de sobreviure. És a l’exili americà on es publiquen els dos libres de poemes més importants de la postguerra. Als anys 60 apareix una literatura més realista, l’anomenat realisme històric. En iniciarse els 70, els autors canviaren l’accent del social a l’individual. Conclusió: observem una evolució des de l’época de postguerra, passant pels anys 60 amb una literatura de caràcter més realista fins arribar als 70 amb major compromís social.

Vicent Andrés Estellés

Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, la mort d’una filla seua de pocs mesos marcà la seua obra. Els seus primers poemes mostraren una veu nova i original. Al llarg de la seua obra va construir un autèntic mural de l’entorn valencià del seu temps. La base de la seua poesía és la realitat quotidiana i la sinceritat a l’hora de transmetre sentiments. L’autor utilitza un registre col·loquial, les seues obres tracten temes diversos com la fam, la por… des de diferents perspectives. Podem destacar: “Llibre de les meravelles”. La seua antologia poètica és la seua obra més llegida i el poema és “Els amants”. Conclusió: Andrés Estellés és un dels millors autors del País Valencià respecte al corrent realista dels 60, ja que la seua obra es caracteritza per la senzillesa de la seua obra i la renovació del gènere poètic.

Salvador Espriu

Cal recordar que la nostra llengua i la nostra cultura van viure la represió i censura després de la Guerra Civil, durant el llarg del període de postguerra i que la majoria d’autors hagueren marxat a l’exili. Es declarà “mort cívicament” i es va convertir en un símbol per la seua actitud ètica. La llengua de la seua poesia és una llengua elaborada, però sempre original i plena de suggeriments. Espriu representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60 amb la seua obra “La pell de brau”, posa de manifest una actitud d’inconformisme davant la situació social i política que es viu al país. Evoca el món destruït per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació. La poesia es convertí en un nou símbol de la pàtria. Les seues obres reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mític i personal.

Miquel Martí i Pol

Poeta, traductor, treballador en una fàbrica tèxtil; ha fet nombroses col·laboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats. La seua poesia de qualitat no s’entén sense el seu compromís amb el poble, la seua condició obrera i una malaltia, la esclerosi múltiple, que l’acompanyarà tota la vida. La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic i la podem classificar en:

• Les seues primeres creacions reflectixen situacions personals relacionades amb la religió.
• Els seus temes: malaltia, solitud, angoixa i mort.
• Superada aquesta etapa, es renova l’actitud d’agafar-se a la vida i d’apostar pel futur amb optimisme.
• En els llibres que publica durant els anys 90, la poesia presenta un nou estil, definit pel desconcert i la inseguretat.

Conclusió: és un dels nostres poetes més guardonats; els premis són: el Premi Nacional de Literatura i el Premi d’Honor de les Llengües Catalanes, ha estat proposat al Premi Nobel de literatura en diverses ocasions.