Literatura Catalana de Postguerra (1939-1980): Narrativa, Poesia i Franquisme

Literatura Catalana de Postguerra (1939-1980)

Context Històric i Sociopolític

L'alçament militar antirepublicà de 1936 va significar la fi del règim de llibertats i del desenvolupament de les diferents nacions integrades a l'Estat espanyol. La postguerra (1939) va ser un període de depressió econòmica, política i cultural, dominat pel règim franquista. El franquisme va marcar un procés de centralització i espanyolització que es va manifestar en una sèrie de repressions.

En l'àmbit cultural i literari, els intel·lectuals catalans es van veure obligats a exiliar-se, una situació agreujada per les circumstàncies polítiques internacionals. La Segona Guerra Mundial (2GM) va deixar el continent europeu desfet i dividit en dos blocs: l'Europa de l'Est i l'Europa Occidental. Aquesta situació no va canviar fins a la dècada dels 50. Als anys 60, l'Estat espanyol va entrar en una etapa de recuperació econòmica gràcies al turisme i a programes d'actuació econòmica. La major oposició al franquisme va culminar el 1975 amb la mort del general Franco i el restabliment de la democràcia.

Context Literari Català

Les conseqüències de la política repressiva del règim franquista van ser:

• Un tall en l'evolució artística.
• Un endarreriment estètic respecte a Europa.
• Un món literari dèbil i compartimentat en tres àrees aïllades.

L'evolució cultural no va ser uniforme i es divideix en quatre etapes:

1939-1946: La Repressió i la Clandestinitat

Va ser el període de major repressió de la literatura catalana. El desenvolupament es va produir a l'exili o de forma clandestina. Els catalans que van abandonar el país es van organitzar per preservar la cultura pròpia. Els intel·lectuals que van romandre a Catalunya van actuar de forma clandestina. La censura dificultava la publicació de llibres, cosa que va portar a la creació d'una sèrie de mesures per burlar-la. L'actuació predominant per part del poder va ser la prohibició.

1946-1955: Inici de la Liberalització

La derrota dels règims nazi i feixista al final de la 2GM va suposar una certa liberalització de l'ambient. Es van iniciar contactes entre els intel·lectuals catalans i els de la resta de l'Estat. La literatura es va publicar, però lentament. La recuperació progressiva va implicar la creació de premis literaris per a diversos gèneres i el naixement de revistes.

1955-1970: Normalització i Dues Generacions

Aquesta etapa va estar marcada per dues generacions d'escriptors: els que ja havien publicat durant la preguerra i que van patir el mutisme i les conseqüències més directes de la repressió, i els escriptors joves que van iniciar la seva tasca intel·lectual. L'objectiu principal era la normalització de la llengua catalana.

1970-1980: Crisi i Lluita Universitària

Aquest període va estar marcat per dos fets: la lluita dels universitaris pel Sindicat Democràtic i la creació de la Generació dels 70.

La Narrativa Catalana de Postguerra

1939-1946: El Buit i la Novel·la Psicològica

La novel·la va patir la censura. Es va passar d'un panorama literari brillant de preguerra al no-res de la postguerra. Això es va agreujar per la desconnexió entre els escriptors i el seu públic. El gènere narratiu necessitava una infraestructura estable per al desenvolupament i la recuperació del circuit literari: autor-editor-lector. La conseqüència va ser la inexistència de corrents novel·lístics i l'aparició de narradors aïllats.

L'únic model que va implicar una certa connexió va ser la novel·la psicològica. Característiques:

• Se centra en la vida interior dels personatges i la seva visió de la realitat.
• Els personatges tenen conflictes condicionats per l'ambient (sovint ciutadà).
• Reflecteixen la crisi de valors morals de la societat.
• Ús del monòleg interior per reflectir el flux de consciència humana.
• Narrador protagonista, tècnica de l'escriptura parlada o del monòleg interior, o narrador omniscient.
• Recursos d'introspecció com cartes, diaris i memòries.

1946-1955: Restabliment del Lligam

Van aparèixer col·leccions de novel·les i sistemes de subscripcions com a mesura per restablir el lligam entre novel·listes i públic lector. També van néixer nous clubs del llibre i catàlegs editorials.

1955-1970: Realisme Històric i Social

Es va autoritzar la col·lecció de traducció de novel·les. La novel·la psicològica va competir amb noves tendències: novel·les que se situaven en un marc històric concret i intentaven donar testimoni dels fets amb tècniques objectivistes.

Trets del realisme social o històric en la narrativa:

• L'heroi individual és substituït pel protagonista col·lectiu o representant d'una classe social.
• Temps i espai ben localitzats.
• La llengua dels personatges reflecteix la llengua viva del carrer (llenguatge col·loquial).
• Narrador omniscient.

Autors Clau de la Narrativa de Postguerra

Josep Pla (1897-1981)

Assagista més important de la literatura catalana. Temes recurrents: natura, història, política. Estil senzill, frases curtes i comprensió immediata. La seva virtut és donar profunditat a les idees més banals. Obra: 55 volums, incloent-hi El carrer estret (narrativa), Les hores (assaig) i Homenots (biografia).

Llorenç Villalonga (1897-1980)

Narrador mallorquí més destacat de la literatura contemporània. Obra extensa. Es va donar a conèixer amb Mort de dama. En les seves obres es percep l'admiració per la literatura francesa. Molt autobiogràfic. La novel·la més important o difosa és Bearn o la sala de les nines.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Novel·lista més destacada de la literatura catalana contemporània. La Guerra Civil va marcar la seva producció narrativa. La seva vida es divideix en etapes: joventut, maduresa i vellesa. Nascuda a un barri de Barcelona, filla i néta única de família molt catalanista. Només tres anys d'escola; formació autodidacta a casa pel pare i l'avi, on va aprendre a estimar Catalunya. Als 20 anys es va casar amb el seu oncle; després va néixer el seu fill i el matrimoni es va separar. Conseqüència: refugi en la literatura. Va escriure quatre novel·les de joventut, de les quals només se'n salva una: Aloma, que narra el pas traumàtic de l'adolescència a l'edat adulta, una història inspirada en fets autobiogràfics.

Característiques que es manifesten en les seves obres:

• Novel·la psicològica.
• Protagonista femení.
• Relacions amoroses frustrades.
• Univers simbòlic.
• Expressió poètica.

Anàlisi de "La Plaça del Diamant"

Narrada en primera persona, explica la història de Natàlia en tres moments històrics:

1. Preguerra: La protagonista es casa amb Quimet, un home dominant que anul·la la seva personalitat.
2. Guerra: La situació de la protagonista s'agreuja amb la mort del marit al front i les dificultats econòmiques que li impedeixen alimentar els seus fills.
3. Postguerra: Estabilitza la seva vida en casar-se amb Antoni, un adroguer bondadós que li restitueix el nom i la identitat.

L'ús del monòleg interior dona a la novel·la un caràcter de confessió i sinceritat. Utilitza un llenguatge col·loquial i elements simbòlics com el canvi de nom de la protagonista o la condició mutilada de guerra de l'Antoni.

Anàlisi de "Mirall Trencat"

Suposa la culminació del seu procés narratiu. És una novel·la plena de simbolisme que narra la història d'una família a través de tres generacions representades per tres personatges femenins:

• Teresa Goday: Jove de classe baixa que ascendeix socialment pels seus dos casaments.
• Sofia Valldaura: Filla de Teresa, gran beneficiària de l'univers mític; lluita per posseir-lo i el destrueix.
• Maria Farriols: Filla natural d'Eladi (marit de Sofia). Representa el món infantil, la tercera generació que no arriba a posseir la casa per estar abocada a la destrucció.

Altres característiques: els personatges tenen un món propi, estructura fragmentària, personatges femenins dominadors i personatges masculins febles, malaltissos o influenciables. Els elements melodramàtics donen un caràcter simbòlic al narrador. El llenguatge té una gran poeticitat.

La Poesia Catalana de Postguerra

1939-1946: Permanència i Desconnexió

La poesia va ser el gènere que va tenir més possibilitats de permanència perquè tenia poques exigències econòmiques, però es va mantenir desconnectada dels nous corrents europeus.

1946-1955: Canvi d'Orientació i Temes Transcendentals

Canvi d'orientació en l'àmbit de la poesia: van continuar les tècniques simbolistes, però els temes es van centrar en qüestions transcendentals com Déu i la mort. També van reaparèixer corrents avantguardistes de preguerra.

1955-1970: El Realisme Històric

Objectiu del realisme històric: que l'acte artístic contribueixi a la creació d'un sistema socialista basat en el poder del poble. El poeta és un home més, i no un ésser privilegiat, il·luminat i solitari. L'expressió poètica no té validesa absoluta i no pot ser aïllada del món real.

Trets formals:

• Llenguatge viu, col·loquial, directe o comunicatiu, però no abstracte.
• Forma narrativa i poc metafòrica.
• Vers lliure.
• Destinatari de la poesia: tota la comunitat, i no un grup d'escollits, intel·lectuals o classes dominants.

1970-1980: Crisi del Realisme i Poesia Moral

Crisi del realisme històric. Es redescobreixen les directrius avantguardistes i es torna a valorar la poesia per si mateixa. La poesia evoluciona del realisme a un tipus de poesia moral.

Autors Clau de la Poesia de Postguerra

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Autodidacta i amb una extensa producció, és el poeta més destacat de les darreres dècades. Poesia tendra i intimista, tracta els grans temes de la literatura universal: amor, mort, lluita contra les injustícies. Es va iniciar com a poeta amb la publicació de Paraules al vent i Quinze poemes. A la dècada dels 60, la seva poesia va prendre una orientació més intimista i simbolista (ex: Quadern de vacances).

Salvador Espriu (1913-1985)

Abans de la guerra va escriure El doctor Rip i Laia. Acabada la guerra, es va sentir més inclinat per la poesia i el teatre. D'obres dramàtiques, en destaca Antígona. Va iniciar el període realista amb La pell de brau.

Característiques de la seva obra:

• Temes recurrents: la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país.
• Pessimisme en contemplar l'enfonsament del seu món.
• Recreació mitològica com a recurs per satiritzar, denunciar i moralitzar.