Literatura Catalana Postguerra: Evolució, Conflicte i Variació Lingüística
La Novel·la Naturalista
Evolució i superació del realisme a la segona meitat del segle XIX. Reproducció d'ambients degradats i explicació de la realitat a partir del determinisme. Llenguatge versemblant, llengua planera i variable segons els personatges. Caràcter específic català: admissió de les lleis d'herència i del medi, però negació de la visió determinista del món.
Postguerra: Literatura i Política
La política repressiva del règim franquista va tenir conseqüències en la cultura i la producció literària.
1939-1946
La literatura catalana d'aquesta etapa va patir una gran repressió. Els intel·lectuals van actuar de forma clandestina, burlant la censura amb pseudònims i dates falses.
1946-1955
Recuperació progressiva que implica la creació de premis literaris.
1955-1970
Dues generacions d'escriptors: a) els que havien publicat durant la pre-guerra i van patir repressió, b) els que van iniciar la seva tasca en aquest període. Objectiu: normalitzar la llengua catalana.
1970-1980
Les obres són reflex de noves experiències i rebel·lia davant la societat de consum.
Narrativa de Postguerra
1939-1946
Novel·la censurada. Inexistència de corrents marcats, únic model: novel·la psicològica. Trets: vida interior dels personatges, conflictes interns condicionats per l'ambient, ambientació ciutadana, crisi dels valors morals, ús del monòleg interior, narrador protagonista, introspecció (cartes, diaris).
1946-1955
Aparició de col·leccions del gènere i sistema de subsidis. Models: fantàstica, psicològica, realista.
1955-1970
El 1962, l'autoritat va reprimir una col·lecció de traduccions de novel·les. El realisme social o històric va tenir ressò en l'obra de molts autors. Trets: protagonista col·lectiu, temps i espai ben localitzats, llengua dels personatges versemblant, narrador omniscient. Alguns autors van crear models personals.
Poesia de Postguerra
1939-1946
Més possibilitats de permanència, però desconeixement dels nous corrents.
1946-1955
Tècniques simbolistes, temàtica centrada en Déu i la mort.
1955-1970
Realisme històric: l'acte artístic contribueix a la creació d'un sistema socialista, el poeta no és privilegiat, l'experiència poètica no té validesa absoluta, llenguatge viu, vers lliure, destinatari: tota la comunitat.
1970-1980
Es redescobreixen directrius avantguardistes. Poesia moral.
Conflicte Lingüístic
Dues llengües (L1+L2) disputen àmbits d'ús en un territori. La majoria de vegades s'amaguen situacions de conflicte lingüístic on la L2 desplaça la L1 dels àmbits d'ús. Substitució lingüística: sortida a la situació de conflicte lingüístic juntament amb la normalització i la pidginització. Abandonament de la L1 per assimilar la L2. Procés: Monolingüisme L1 (llengua pròpia en tots els àmbits d'ús) > Bilingüisme social L1+L2 (la llengua pròpia perd àmbits, la imposada guanya força) > Monolingüisme L2 (la L1 no és necessària i desapareix).
Planificació Lingüística
Reconeixement institucional d'una sola llengua: 1. Estat monolingüe (una llengua oficial i única parlada per la població), 2. Monolingüista (una llengua oficial i altres amb minorització lingüística), 3. Protecció de minories (llengua no reconeguda però amb mesures de protecció). Reconeixement institucional de més d'una llengua: 1. Autonòmic (una llengua oficial i altres de cooficials), 2. Federal (cada regió amb una llengua oficial), 3. Institucional (els ciutadans s'expressen en una llengua o altra sense límit).
Variació Lingüística
1. Segons el procés dialectal: Variació geogràfica (proximitat territorial), històrica (època o moment determinat de la seva història), social (grups socials). 2. Situació comunicativa: formals (literari, científic, estàndard), informals (col·loquial, vulgar, argot). Estàndard: varietat comuna entre la majoria de parlants d'una llengua, finalitat: facilitar la comunicació. Característiques: normes pròpies, cultivada per escriptors, mitjà de comunicació, model d'administració, escoles, prestigi. Models: monocèntric, policèntric, pluricèntric (territori molt extens fragmentat en marcs polítics). Procés: Selecció (selecció de la varietat), codificació (ortografia, gramàtica), vehiculació (difusió i acceptació), elaboració (actualització).