Literatura Catalana Segle XIV: Humanisme, Bernat Metge i Curial i Güelfa

La Cancelleria Reial al Segle XIV

• Reorganització a mitjan segle XIV.
• Funcionaris cultes i coneixedors del llatí.
• Efectes en la prosa:
  • Complexitat sintàctica.
  • Precisió lèxica.
  • Hiperbàton (canvi de l'ordre de les paraules).

L'Humanisme: Característiques i Expansió

• Corrent cultural i de pensament que pretén que l'ésser humà progressi a partir de l'ús de la raó i la intel·ligència.
• Expansió des d'Itàlia amb autors com Dante Alighieri, Francesco Petrarca, etc.
• Antropocentrisme en el lloc del teocentrisme.
• La literatura humanística és moralitzadora, però de manera diferent que en l'època medieval.
• S'usen els clàssics grecs i romans com a referència.
• La prosa és més elaborada.

Bernat Metge: Humanista i Funcionari Reial

• Funcionari de la Cancelleria Reial, coneixedor de la literatura clàssica.
• Càrrecs destacats: Conseller del rei, escrivà de la reina.
• 1396: Empresonament per la mort del rei sense confessió.
• Humanista, però també amb algunes idees medievals.
• Obres principals:
  • Llibre de fortuna e prudència (poema al·legòric).
  • Sermó (paròdia dels sermons de l'època).
  • Apologia (diàleg a l'estil de Plató).
  • Valter e Griselda (traducció d'un text del Decameró).

Lo Somni (1399)

• Objectiu: Defensar-se de les acusacions i recuperar el favor reial.
• Demostrar que el rei és al purgatori.
• Elogiar les reines d'Aragó.

Estructura de Lo Somni: Diàleg en 4 parts

1. Conversa amb el rei sobre la immortalitat de l'ànima.
2. Raons del rei sobre la seva mort.
3. Discurs de Tirèsies contra les dones.
4. Elogi de les dones i les reines d'Aragó.

Antoni Canals: Religió i Humanisme

• Frare dominicà que intentà unir la religió i l'humanisme.
• Tenia prestigi com a moralista i va ocupar càrrecs importants.
• Ús dels clàssics i dels humanistes per difondre el catolicisme.
• Obres pròpies i traduccions de Dante, Sèneca, etc.

La Literatura Narrativa Medieval Catalana

• Cultura més ciutadana.
• Importància de la burgesia.
• Temàtica més populista, còmica i vitalista.

La Novel·la: Característiques

• Nom de cada narració del Decameró.
• Narració en prosa breu.
• Caràcter exemplar i realista.
• Llengua col·loquial.
• Històries sentimentals.

La Novel·la Cavalleresca

• Versemblança.
• Geografia real.
• Època coneguda.
• Qualitats humanes dels protagonistes.

Diferència amb els Llibres de Cavalleries

• Fantasia.
• Geografia exòtica.
• Temporalitat imprecisa.
• Qualitats sobrehumanes.

Curial i Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca Anònima

• Autor anònim.
• Referències culturals: grecollatines, italianes, catalanes (Ramon Llull).
• Explica la història d'un cavaller d'origen humil que té una història d'amor amb Güelfa, una noble.

Temàtica Amorosa

• Dificultats entre els enamorats perquè pertanyen a classes socials diferents.

Temàtica Cavalleresca

• Ascens social de Curial pels seus triomfs amb les armes.

Realisme

• Versemblança, acció real, personatges humans i complexos.
• Personatges i llocs reals.

Estructura de Curial i Güelfa

1. Curial és ajudat per Güelfa perquè pugui tenir una vida més còmoda i ascendir socialment.
2. Curial participa en diversos torneigs i s'enamora d'una dona, Laquesis; això fa que es compliqui la relació.
3. El cavaller va a Terra Santa i Grècia, s'esclavitza a Tunis, lluita contra els turcs i recupera el prestigi social i a Güelfa, amb qui es casa.

Conceptes Fonamentals de la Llengua

Llenguatge

Capacitat que tenim els humans mitjançant signes verbals.

Llengua

Quantitat de signes concrets que permeten comunicar-se en un grup determinat.

Parla

Ús concret d'una llengua en una situació concreta.

Dialecte

Varietat d'una llengua segons les característiques dels parlants (regional/territorial).

La Varietat Estàndard del Català

• És supradialectal.
• És neutra.
• Es sol basar en la norma, però a vegades és més col·loquial.
• És referencial.
• En el cas del català: Central, Balear, Valencià.