Literatura Catalana: Teatre, Naturalisme i Modernisme

Altres llengües estrangeres3,18 KB

Conjugació de Verbs Irregulars

Present d'indicatiuPassat simplePresent de subjuntiuPassat imperfet de subjuntiu
ConvencConvencíConvenciConvencera
LligLlegíLlijaLlegira
IscIsquíIscaIsquera

El Teatre Popular i el Sainet

El teatre popular era un tipus de teatre que reproduïa i defensava l'ús d'una llengua col·loquial. Dins d'aquest gènere destaca el sainet: una peça breu d'un sol acte, amb una presentació humorística i crítica de temes i personatges de la València del segle XIX. Entre els autors més rellevants del teatre popular trobem Serafí Pitarra i Josep Bernat i Baldoví.

El Teatre Culte i Àngel Guimerà

El teatre culte es caracteritza per ser un teatre digne, amb una llengua culta i arcaica situada en ambients històrics. Frederic Soler criticava la societat i la política del seu temps amb l'ús d'una llengua molt col·loquial, com es veu a Les joies de la Roser.

Etapes de l'obra d'Àngel Guimerà

  • 1a etapa: S'inicia amb el drama Gal·la Placídia. S'hi aprecia la característica principal del seu teatre: la passió humana. En aquesta fase, canvia el vers tradicional de set síl·labes pel de deu.
  • 2a etapa: Escriu en prosa i hi predomina el realisme en contextos socials diferents.
  • 3a etapa: Intenta acostar-se a les noves tendències naturalistes i realistes, però no ho aconsegueix.

El Naturalisme a la Literatura

El naturalisme fou un corrent artístic que pretenia explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Es basa en el determinisme social i biològic, retratant les classes socials desfavorides, les malalties i realitzant una crítica social pessimista. Aquest corrent va ser impulsat per Émile Zola. Al nostre àmbit, destaca Narcís Oller, considerat l'iniciador de la novel·la actual a la nostra llengua amb obres com La papallona.

El Modernisme: Renovació i Conflicte

El modernisme fou un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer en acabar la Renaixença. Aquest moviment planteja el conflicte entre l'artista, que vol viure de l'art, i la societat que l'envolta.

Corrents del Modernisme

  • Els regeneracionistes: Veien l'art com un mitjà per a transformar la societat. Pensaven que s'havia d'obrir a tendències progressistes amb una voluntat nacionalista clara.
  • Els esteticistes: Defensaven "l'art per l'art" i desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.

Descarregar

PDF Word HTML