Literatura catalana: trobadoresca, medieval i modernista

Poesia trobadoresca provençal

Poesia culta de tema profà en llengua vulgar

Poesia culta de tema profà en llengua vulgar; els creadors eren trobadors occitans.

Autors: trobadors (componien la lletra i l'acompanyament dels poemes).

Característiques de la cançó

• Relacions feudals
• Amor idealitzat
• Dama casada
• Altres personatges: lausengiers (membres de la cort), gilos (marit)

XII. Manifestacions escrites: Liber Iudicum: yeis; Homilies d'Organyà: sermons.

Gèneres literaris

Gèneres: la cançó (poema amorós), la tenso (discussió entre trobadors), el sirventès (poema on s'acusa un enemic o es fa una crítica social), la pastorel·la (poema amorós), la dansa (poema per ser ballat), l'albada (els amants se separen a l'alba, després d'una trobada amorosa), el plany (expressa dolor per alguna persona que acaba de morir).

Ramon Llull: prosa catalana

Ramon Llull: és considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana. La temàtica és variada: filosofia, teologia, ciència, medicina... té més de 250 obres.

Les Cròniques

1. Jaume I: narra els fets gloriosos del regnat de Jaume I. És autobiogràfica i està escrita en primera persona. S'hi destaquen les conquestes de Mallorca i València. El profund sentiment religiós guia les accions del monarca.

2. Bernat Desclot: narra els fets del regnat dels tres monarques anteriors a Pere II el Gran.

3. Ramon Muntaner: destaca per la bellesa, l'emoció i l'entusiasme amb què narra. Era un soldat almogàver que capitanejava Roger de Flor.

4. Pere III el Cerimoniós: sovint la crònica era dictada pel mateix monarca. Ja no se'l mostra com a heroi cavalleresc, sinó com a príncep astut i autoritari.

La novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc

La novel·la cavalleresca: "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell. 487 capítols.

• Primera acció: a Anglaterra, Tirant és armat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes.
• Segona acció: va a Sicília i Rodes; es dóna la primera història sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França, que viatja amb Tirant.
• Tercera acció: a Constantinoble, Tirant esdevé cabdill victoriós en les batalles contra els turcs.
• Quarta acció: Tirant naufraga a les costes de Tunísia i acaba conquerint part del nord d'Àfrica.
• Cinquena acció: Tirant torna a l'Imperi grec on es casa amb Carmesina.

Modernisme

Modernisme: moviment cultural nascut a la darreria del segle XIX que pretenia actualitzar les formes de creació artística. La Renaixença exaltava les glòries de temps passats i el modernisme defensava la novetat.

Tendències: esteticisme (l'autor s'allunya de la societat en què viu perquè es considera superior i rebutja l'art), regeneracionisme (l'autor es compromet amb la societat amb la voluntat de canviar-la).

La poesia modernista

La poesia modernista: simbolisme (descripció del món contrària a la realitat), parnassianisme (preocupació per la bellesa), prerafaelisme (renúncia a la quotidianitat), decadentisme (recerca d'ambients i de llocs degradats).

Joan Maragall: poeta més representatiu del modernisme, creador de la paraula viva. Es basava en la sinceritat i l'espontaneïtat expressiva, l'ús d'un llenguatge senzill i temes com l'amor o el paisatge; el seu punt de vista era emocional i sincer.

Narrativa modernista

La narrativa modernista: costumista (utilitzava ambientacions de costums basades en la realitat quotidiana i amb molt de detallisme — Santiago Rusiñol), ruralista (la vida al camp representava elements negatius i irracionals de la naturalesa — Víctor Català), decadentista (el narrador descrivia la realitat i les sensacions que provocava en els personatges — Prudenci Bertrana).

Noucentisme

Noucentisme: moviment ideològic i cultural basat en l'estètica clàssica i vinculat a la política, impulsat per Eugeni d'Ors (el 1906 va començar a publicar articles anomenats gloses que difonien els postulats ideològics).

Principis: arbitrarisme (l'art havia de transmetre una realitat basada en ideals ètics), classicisme (es defensava l'estètica clàssica perquè es fonamentava en la raó, l'ordre i l'harmonia), imperialisme (intervenció en la societat per canviar-la i crear un projecte nacional), civisme (la ciutat com a exemple de societat ordenada era l'espai ideal).

La poesia noucentista: el gènere predilecte dels noucentistes era la poesia perquè afavoria la perfecció formal i expressiva.

Josep Carner: l'any 1906 va publicar Els fruits sabrosos (s'hi presentava una reflexió sobre les diferents etapes de la vida: infantesa, maduresa, vellesa), a partir de la relació amb diferents fruits.

Les avantguardes

Les avantguardes: fou un fenomen artístic nascut a Europa en les primeres dècades del segle XX amb el propòsit de transgredir i qüestionar les normes artístiques. Les propostes innovadores van sorgir arran de canvis profunds i bruscos en la societat.

Moviments: futurisme (interès pels avenços tècnics de la societat industrial), cubisme (representava la realitat amb formes geomètriques i eliminava elements irrellevants), dadaisme (promogut per Tristan Tzara; moviment destructiu de les convencions tradicionals), surrealisme (protagonisme del somni i de l'inconscient).