Literatura Catalana: Trobadorisme, Noucentisme, Avantguardisme i Autors
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca va néixer en la primera meitat del segle XII. Era una poesia concebuda per ser escoltada i es basava en unes regles formals estrictes. L'amor cortès és el terme central de la poesia trobadoresca. Els principals gèneres de la poesia trobadoresca són: la cançó, l'alba, la pastorel·la, el plany i el sirventès.
El Noucentisme
El Noucentisme va ser un moviment que va partir del Modernisme. Es considera el 1906 la data de l'inici del Noucentisme, el 1917 el principi de la davallada i el 1923 l'any de la seva fi. El Noucentisme va tenir molt clar des del principi que sense el poder polític no era possible construir una cultura normal. L'ideòleg del moviment va ser Eugeni d'Ors. L'home clau de la reforma lingüística va ser Pompeu Fabra, que es va encarregar de normativitzar la llengua catalana pel que fa a l'ortografia, la gramàtica i el lèxic. El programa teòric del Noucentisme català és: imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme i mediterranisme.
L'Avantguardisme
L'Avantguardisme va incloure un conjunt de moviments literaris i artístics (futurisme, cubisme, surrealisme). Els trets que caracteritzen aquest tipus de poesia són: el collage lingüístic, el collage icònic, l'ús de diversos tipus de lletres d'impremta, l'eliminació de signes de puntuació, els espais en blanc i l'ús del cal·ligrama.
Els determinants
- Articles: acompanyen el nom i l'individualitzen, el concreten. Ex. El, la, els, les, en, na.
- Demostratius: indiquen la proximitat o la llunyania, en el temps, en l'espai o en el discurs, del nom que l'acompanyen. Ex. Aquest, aquella, aquestes, aquell.
- Possessius: indiquen la relació de possessió o pertinença entre el nom que acompanyen i algú o alguna cosa. Ex. Meva, teus, nostres, seves.
- Numerals: indiquen la quantitat exacta (cardinals), una fracció (partitius), un col·lectiu (col·lectius) o una multiplicitat (múltiples).
- Quantitatius: indiquen una quantitat general, poc concreta. Ex. Pocs, massa, prou, bastants.
- Indefinits: es refereixen al nom d'una forma totalment vaga, imprecisa. Ex. Alguns, certa, diversos.
- Interrogatius: indiquen que es fa una pregunta sobre el nom que acompanyen. Ex. Quina, quin.
Salvador Espriu
Salvador Espriu havia acabat els estudis universitaris quan va esclatar la Guerra Civil. Aquest fet i la mort del seu pare i del seu millor amic van condicionar la seva vida i la seva obra literària. Als trenta anys, Espriu havia començat a publicar narracions: El doctor Rip, Laia, Ariadna al laberint grotesc. Just acabada la guerra, va escriure l'obra teatral Antígona, inspirada en el mite grec. Després d'aquests primers anys com a narrador, va passar a escriure poesia: li permetia superar millor els entrebancs de la censura i expressar millor les seves intenses vivències. En la poesia d'Espriu, el gran tema predominant és la mort. Però el llibre que va donar més popularitat a Espriu va ser La pell de brau, en què reflexiona sobre el conflicte civil espanyol.
Josep Pla
Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi del 1981. La seva obra completa ocupa més de 40 volums que estan encapçalats per un dels millors llibres en prosa, El quadern gris. Josep Pla va exercir de periodista i va fer incursions en el camp de la política. Un cop acabada la guerra, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la família. A partir de l'ofici de periodista, Josep Pla va crear una prosa literària moderna, que va suposar la superació de les tendències modernistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral domini de les descripcions i de l'adjectivació justa i precisa. Va conrear diversos gèneres en prosa, com ara els llibres de viatges i guies, la biografia, articles periodístics de política, assaigs, etc. El tema principal de la seva producció és el temps, en el sentit del pas del temps. La seva intenció era deixar constància literària de les transformacions físiques, sobretot en el paisatge i també en els costums i en el pensament del món que li va tocar viure. La seva obra completa constitueix unes vastes memòries sobre la vida catalana i el país en conjunt, preveient que a partir de la Guerra Civil aquest món canviaria.